Fahrenheit 2022

// Marina d’Algars

Un amic em contava, a l’hora del cafè, que el seu germà, Daniel, de vuitanta-tres anys, amb un estat de salut envejable, havia decidit anar a viure a una residència; a partir de la mort de la meua dona, la casa ja no és la mateixa —li deia. Daniel ha estat professor de Filosofia a la Universitat de Saragossa, escriptor, un home que s’inclouria en el grup dels anomenats «intel·lectuals», parla i escriu llatí, anglès, italià, francès, castellà i català. A la residència s’emportarà La Divina Comèdia en italià —l’obra més

extraordinària de la literatura, per a ell—. No té fills i vol vendre el pis, però hi ha un problema: la seua biblioteca acumula més de dos mil llibres: les obres estimades de tota la seua vida. Daniel ha consultat antiquaris i llibreters de segona mà. Pels mobles li donen 300 €, pels llibres 0 €, les aquarel·les emmarcades, com les va pintar la seua dona, no tenen valor al mercat i les nebodes no les volen perquè no tenen espai on posar-les. Cada tarda, el meu amic acompanya son germà al contenidor amb un carro de la compra per deixar llibres a dintre o a terra. Vaig marxar del bar anguniada. Em va vindre al cap la novel·la de Ray Bradbuty, Fahrenheit 451, publicada el 1953 i també la primera versió en pel·lícula de François Truffaut estrenada en 1966. Aquella història d’un malson que narra la persecució de persones que llegeixen on les seues cases són assaltades per quadrilles de bombers que es dediquen a cremar els llibres. Els llibres ajuden a pensar, a imaginar i són perillosos perquè desperten consciències, la qual cosa, fa perillar el poder dominant. No cal cremar llibres al segle XXI, ara es reciclen, com el paper que no serveix, ocupen espai a la casa, sobren i solament serveixen per alimentar l’ànima d’alguns romàntics a extingir com el senyor Daniel que avui ingressa a la residència amb la Divina Comèdia.

---

Publicat a Temps de Franja n. 155, novembre 2022