// Carme Messeguer
Recentment he tingut l’oportunitat de visitar Romania gràcies al programa Erasmus de la UE. Una companya d’institut i jo mateixa hem fet estada en el judeţ (província) de Mureş, al centre del país, en la regió històrica de Transsilvània, amb l’objectiu de conèixer el sistema educatiu romanès i de compartir bones pràctiques. Això ens va permetre fer una aproximació a la realitat lingüística d’aquest país balcànic.
L’arribada a l’aeroport de Cluj-Napoca ens va predisposar molt favorablement cap al país quan vam sentir que des dels altaveus deien alguna cosa que sonava com «estimats passatgers». De fet, la llengua romanesa, que procedeix del llatí, té un 73% de semblança amb el català, segons la pàgina Ethnologue. Tanmateix, la impressió dels parlants de romanès és de singularitat lingüística, atès que estan envoltats de llengües eslaves (Bulgària, Sèrbia, Ucraïna) i per l’hongarès (Hongria).
L’hongaresa és una de les principals minories del país i en la província que visitàvem, Mureş, arriba fins a un 39,3% de la població. Entre les escoles que vam visitar, a Glăjărie, on la comunitat hongaresa és majoritària, l’escola d’infantil té dues línies d’hongarès i una línia en romanès, mentre que l’escola de primària (que inclou fins al 8è, com en el sistema educatiu espanyol d’abans de la LOE) ofereix l’ensenyament íntegrament en hongarès, tot i que garanteix l’aprenentatge del romanès.
Transsilvània va pertànyer al Regne d’Hongria fins a 1918. Amb la integració de la regió a Romania i la instauració posterior del règim comunista (1947), la llengua hongaresa no va deixar de perdre prestigi social i parlants (per emigració) fins a la caiguda del comunisme (1989) i la proclamació de Romania com a república democràtica (1991), fet que va consagrar el romanès com llengua oficial, tot garantint alhora els drets fonamentals per a les minories ètniques i lingüístiques en àmbits com l’educació, les relacions amb l’administració i els mitjans de comunicació sempre que superen el 20% de la població local en cada cas. Tanmateix, el sistema educatiu romanès no ofereix l’oportunitat d’aprendre hongarès als estudiants de llengua materna romanesa.
Tot i l’atenció lingüística gairebé exemplar envers la minoria magiar en l’escola, no deixa d’haver-hi recels entre alguns docents de parla romanesa, que no acaben de veure amb bons ulls que col·legues de les escoles amb llengua vehicular hongaresa puguen fer classe en escoles romaneses i no a la inversa, com també s’interpreta com una intrusió la presència d’una universitat hongaresa a Cluj-Napoca, tot i estar sostinguda amb fons del país veí.
Altres minories presents a la província de Mureş són la població germànica, dràsticament minvada després de la 2a guerra mundial (0,35%), i la comunitat gitana, la segona minoria ètnica de Romania (3,3%) després de la comunitat magiar (6,6%). A la província de Mureş els gitanos representen el 8,5% de la població i la canalla presenta un alt absentisme escolar.
Us convido a establir paral·lelismes amb la situació del català i a extraure’n les vostres pròpies conclusions.
Arquitectura popular romanesa a Glăjărie // Carme Messeguer
Arquitectura popular a l’estació balneària de Sovata // C. M.
Palau de cultura de Târgu Mureş, capital del judeţ de Mureş // C. M.
Retolació bilingüe de benvinguda a Glăjarie // C. M.
Publicat a Temps de Franja n. 154, juliol 2022