Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

El mestre del senyor Lluís Carulla*

// Joaquim Montclús

Lluís Carulla i Canals (l’Espluga de Francolí, 21 de febrer de 1904 – Barcelona 3 de novembre de 1990) va ser un gran empresari i també un important mecenes català. Com a empresari, va desenvolupar els cubs de brou concentrat de la marca Gallina Blanca. L’any 1965 l’empresa va canviar el nom i esdevé Agrolimen, un grup d’indústria alimentaria amb vocació internacional. Com a mecenes va ser un dels membres que l’any 1961 van fundar l’Òmnium Cultural, va revitalitzar l’Orfeó Català, va fundar la Fundació Jaume I, actualment anomenada Fundació Carulla, l’editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a l’Espluga de Francolí.

Lluís Carulla, uns mesos abans de morir, personalment, em va confessar: “Jo, si he estat alguna cosa en aquesta vida ha estat gràcies al meu mestre el senyor Vicenç Ferrer i Ramos. Vostè, com a historiador i escriptor que és, li pregaria que investigués i en redactés una biografia i jo li ho agrairia”.

 

Lluís Carulla. / Arxiu La Vanguardia

 

Això va passar al despatx del seu secretari, Andreu Morta. El senyor Carulla va entrar a la petita sala i en saber que jo era de Calaceit em va preguntar si coneixia els seus fills. Li vaig contestar que sí, però que tots eren morts, menys la Teresa. En saber que encara vivia va voler visitar-la. Recordo que el vaig posar en contacte amb un dels nebots, en Josep Vicenç Ferrer i Remon.

Vaig preguntar-li a l’Andreu Morta que volia dir el senyor Carulla amb aquestes paraules. Em va contestar que el seu pare el volia destinar a les tasques de la terra, en concret a ser pagès. Gràcies al seu mestre i a la seva mare van poder convèncer al seu pare que canviés d’opinió i així ell va poder estudiar a la Universitat i dedicar-se al món de l’empresa. Per altra part el mateix Carulla afirmava que la seva formació catalanista havia estat gràcies al seu mestre.

En aquells dies no em feia cap il·lusió fer una biografia d’un pedagog i, per més inri, el senyor Carulla va morir al cap de pocs mesos i jo em vaig quedar sense mecenes.

Després de passar més de trenta anys d’aquesta conversa, per tota una sèrie de raons que ara no venen al cas, vaig decidir-me a investigar i publicar una biografia sobre el mestre d’en Lluís Carulla. A mesura que anava avançant el treball i tant com m’endinsava en la investigació apareixien les sorpreses

Vicenç Ferrer i Ramos (Torregrossa 1874 – Calaceit 1944) va ser un bon pedagog i, encara més, un millor mestre. Els seus pares van ser mestres de la població de Torregrossa (Pla d’Urgell) i ell va estudiar a la Normal de Lleida i també a la Universitat de Barcelona. Tota la família per línia paterna descendia de la Torre del Comte.

La primera destinació que va tenir com a mestre va ser a la vila de Tivenys (Baix Ebre), però, a través d’una permuta, aviat va aconseguir la plaça de Torregrossa. Aquí tingué com alumnes els germans i futurs polítics coneguts com els germans Badia, fills de la població.

Després vindrien els destins de l’Espluga de Francolí i Vall-de-roures. En aquesta darrera població i té dedicat un carrer i el centre de primària CEIP Vicente Ferrer Ramos.

Com a cosa curiosa, el 25 d’octubre de 1913, a Torregrossa, amb motiu de la inauguració de les escoles unitàries, en un acte públic al balcó de l’Ajuntament de la població, es van trobar tres pedagogs de relleu: Vicenç Ferrer i Ramos, mestre de la vila i també professor de l’escola de Magisteri de la Normal de Lleida, l’inspector Joan Llanera (avi de l’actual jutge del procés Jesús Llanera) i Felip Solé Olivé, (pare dels germans Solé Sabarís i avi de l’historiador Solé Sabaté) professor de l’escola de Magisteri de la Normal de Lleida. Tots tres eren grans catalanistes i col·laboraven amb el doctor Valentí Carulla i Margenat, rector de la Universitat de Barcelona, en el desenvolupament de l’ensenyament primari i la creació d’escoles per tot Catalunya. Cal esmentar també que Valentí Carulla és l’avi de l’il·lustre cardiòleg Valentí Fuster i Carulla.

A finals de setembre de 1915 el mestre Vicenç Ferrer es va fer càrrec de l’escola graduada de l’Espluga de Francolí. Fou en aquesta població on va conèixer a la família Carulla. Hi ha constància que el mestre Vicenç Ferrer va presentar el farmacèutic Artur Carulla a l’eminent Valentí Carulla i tots dos començaren a col·laborar en uns complexos vitamínics, acreditats per tot arreu.

Quan el senyor Lluís Carulla va començar a cursar els estudis de Dret va tenir com a companys de facultat els fills del seu mestre, en Pere i en Josep, i, més endavant, l’any 1935, quan va anar a Madrid per preparar les oposicions de notari, va ser acollit a casa del seu mestre

L’any 1936, quan va començar la guerra, en Vicenç Ferrer, va ser cridat pel seu antic alumne, perquè l’ajudés. A Barcelona, el mestre va donar classes particulars i va col·laborar en els projectes que portava a terme en Lluís Carulla.

Un net de l’insigne mestre recorda perfectament, de sentir-ho explicar a la seva avia, que a la cuina de la casa, on vivien al carrer de Mallorca, es va fer la primera prova de la famosa pastilla concentrada de carns i verdures que tant d’èxit va aconseguir en els primers anys després de la guerra.

Els historiadors no s’expliquen com l’empresa del senyor Lluís Carulla va aconseguir els permisos per poder tirar endavant la fabricació dels seus productes, principalment el famós cub. Els Carulla eren catalanistes i poc amics del nou règim.

L’any 1939, en contra dels seus criteris, el Ministeri d’Indústria va renovar el permís de fabricació de conserves alimentàries que gaudia en Lluís Carulla incomplint la pròpia legislació que el mateix ministeri havia dictat i, el que era més sorprenent, donant per bo el permís concedit pel govern “roig” durant la guerra.

Els historiadors que han estudiat els orígens de la Gallina Blanca estan cercant respostes i no les acaben de trobar. Potser si sabessin que el famós enginyer Carles Montañés i Criquillión era l’inspector general del Ministeri d’Indústria i en realitat la persona, pels seus coneixements, que més manava, haguessin fet una anàlisi molt més acurada. Cal recordar també que Carles Montañés era originari de la vila de Massalió i durant els anys 1916 – 1923 va ser diputat a les Corts de Madrid, pel districte de Vall-de-roures.

En Vicenç Ferrer i en Carles Montañés, des de feia anys, eren grans amics. En Carles Montañés, a més, era un home que dominava força el món de les patents i les marques. En aquests moments de la posada en marxa de l’empresa Gallina Blanca, ben segur que els va donar un cop de mà.

Quan vaig descobrir aquests fets, vaig comprendre també les paraules que en el seu dia em va dir el senyor Carulla: “Jo, si he estat alguna cosa en aquesta vida ha estat gràcies al meu mestre”.

 


*Article ampliat publicat a la Vanguardia, el 13 de setembre de 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: