Els orígens de la Castanyada explicats a l’IES Matarranya

//Francisco José Celma Tafalla

Durant la primera quinzena del mes de novembre vam celebrar a l’IES Matarranya la castanyada. Es van celebrar una sèrie d’actes que, dintre del projecte “Lo llibre gran del Matarranya” que coordina la professora Pepa Nogués i amb la col·laboració dels departaments de Català, Geografia i Història i Hostaleria i el Grup Biblioteca, van explicar els aspectes més importants de la festa i el seu origen. Els alumnes van fer un taller de panellets i van preparar una exposició de productes típics de la tardor (castanyes, anous, ametlles, codonyat, vi ranci i moscatell…) El taller de cuina va estar dirigit per la veïna de Vall-de-roures Mercè Roig que va explicar les formes tradicionals, i també les innovadores, de fer este dolç típic de Tot Sants; així com també va parlar als alumnes sobre la memòria oral al voltant dels costums en la gastronomia matarranyenca seguint el curs de l’any. Al final, va haver-hi una degustació de panellets per a tothom.

Alumnes de català de 3r d'ESO

Els orígens de la Castanyada els hem de buscar en la tradició celta i romana. El Samhaim celta significava la fi de l’estiu i el començament de l’any nou, i el celebraven al novembre. En aquestes dates la natura ja ha donat tots els seus fruits, els dies es fan més curts i els morts tenen permís per baixar al món dels vius. Era important obsequiar-los amb bons menjars perquè estiguessin contents i no ens fessin cap malifeta.

Gal·les és conquerida per l’Imperi Romà al s. I dC. Aquesta festa celta és assimilada a la religió romana sota l’advocació de la divinitat Pomona. Pomona era la deessa de la fruita, i durant el mes de novembre, Roma feia la seva festa en agraïment pels fruits recollits durant tot l’any.

És així com la festa del Samhaim i Pomona s’expandeixen per tot l’Imperi Romà, però amb la irrupció del Cristianisme, la festa agafarà una nova interpretació. Els cristians, durant el s. III dC, havien sofert una dura persecució per les autoritats romanes. Cada màrtir era recordat i venerat en dies diferents però, hi havia tal nombre que es feia necessari celebrar-los tots junts en un dia comú. Al s. IV dC, Roma es converteix al cristianisme i la tradició celta, pagana i cristiana es barrejaran. Al s. VIII, el papa Gregori VIII estableix el dia 1 de novembre com a festa per venerar a tots els sants-difunts i els màrtirs de l’església catòlica.

La festa de Tots Sants al Matarranya té aquesta tradició pagana i cristiana. Els productes que avui es mengen són els propis que ens dóna la tardor: castanyes, ametlles, anous, pans de figues, moscatell… És una època en què la fruita ja ha sigut recollida i les fruites de l’hivern, com la mandarina i la taronja, encara no estan madures. Són els productes amb els quals els nostres avantpassats ofrenàvem els morts perquè estiguessin contents amb els vius.

La Castanyada s’assemella amb el Magosto gallec, on es mengen castanyes rostides i on cada castanya oberta representa una ànima al cel.

A Vall-de-roures durant la nit de la Castanyada els jóvens fan la renovació dels quintos amb una bona festa, ball i castanyes per a tothom.

Iniciatives com estes fan que esta festa tan nostra segueixi molt viva tot i haver de conviure amb altres influències anglosaxones.

 Mercè Roig explicant als alumnes de l'IES Matarranya com es fan els panellets


Exposició de la Castanyada a la biblioteca
(Fotos: Pepa Nogués)