Retrat generacional dels espills trencats
Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell – I
// Pep Espluga
Les nits d’aquest passat agost a Alcampell van comptar amb diversos actes organitzats per l’Associació Cultural La Bardisa, entre ells tres xerrades que van congregar a un nombrós públic i van permetre debatre sobre alguns temes d’interès que volem ressenyar per a Temps de Franja. Ací us oferim un resum de la primera sessió del cicle de debat.
La primera xerrada es va celebrar el divendres 3 d’agost i va anar a càrrec de Màrio Sasot. La seua intervenció va consistir en la presentació del seu llibre ‘Espills trencats’, una obra que ja ha merescut ja un bon grapat de ressenyes a Temps de Franja, motiu pel qual ací no entrarem gaire en el seu contingut.
Com els lectors de TdF ja saben, l’obra està basada en un joc de personatges on el narrador descriu la seua infància a Saidí i el seu posterior trasllat amb tota la família a Saragossa, on descobrirà una realitat social, cultural i lingüística força diferent. Un contrast que, malgrat les ensopegades de tota mena, convertiran l’autor en un bon observador (com podem constatar en llegir el llibre), i que li permetrà relativitzar moltes de les certeses que aquella gent que sempre viu al mateix lloc rarament gosarà qüestionar.
En el debat subsegüent, el públic que va demanar a en Màrio Sasot més detalls de per què la seua família va decidir abandonar les terres i anar a viure a una capital. Era una cosa de la que ningú del públic se’n podia avenir. Això va portar a reflexionar sobre com es va maltractar el camp i el món rural durant l’època franquista. Tant que tothom que podia se n’escapava, un prejudici que possiblement encara dura en l’actualitat. Tot i això, l’autor mos va aclarir que unes dècades després son pare va fer un retorn parcial a Saidí, tot coincidint amb la febre de l’or que va suposar l’expansió de la fruita dolça a la comarca, un tipus de cultiu que va capgirar el Baix Cinca i la Llitera de manera més que considerable.
Però per aquelles dates en Màrio Sasot ja estava en una altra batalla: la del seu pas per la Catalunya de l’època de la Transició, que fou un dels punts que més va captivar el públic. La seua estada a Santa Coloma de Gramenet, en ple remolí sentimental i de militància política, de pràctica periodística i docent, va conformar bona part dels ideals i de la carrera posterior de l’autor. Al llibre hi ixen escenes que el públic va trobar ben xocants, com els embolics familiars i polítics que va ocasionar el seu casament, organitzat pel partit polític clandestí en el que aleshores militava i que li condicionava tantes coses de la seua vida quotidiana. Uns esdeveniments que mostren les peculiars lògiques socials, polítiques i familiars que regien les vides de la gent en aquells temps convulsos on tantes coses estaven canviant. Queda clar que els canvis de debò van ser els dels costums i pautes de la vida social, mentre que la transformació de les institucions polítiques i econòmiques va ser molt menor del que s’esperava.
La vetllada, com el llibre, va servir per a il·luminar els canvis polítics i culturals dels anys 70 narrats des de l’òptica de la joventut que els protagonitzava. Un fresc generacional molt oportú ara que la Transició política es troba en estat de revisió, i que permet fer-se una idea de la correlació de forces de l’època i de les renúncies que es van quedar pel camí i que ara tornen amb força. Com li vam dir a l’autor, ja n’estem esperant la segona part.
Dos moments de la presentació. / Pep Espluga
Tags: Llitera
Trackback from your site.
