Raderes activitats del CELLIT: etnografia, vídeos i joventut*

Escrit per Josep Espluga al 13 de juliol de 2021. Publicat a Llitera

// J. Espluga Trenc

Malgrat els temps de pandèmia que encara patim, el Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) continua duent a terme una sèrie d’actuacions remarcables i molt d’agrair pel públic interessat en la nostra comarca. La nostra col·laboradora estel·lar Josefina Motis ja ha descrit en la pàgina del costat l’excel·lent llibre-disc sobre música antiga de la Llitera, una obra valenta i necessària, a més d’interessantíssima. Però hi ha més coses. Ací només voldria destacar tres de les raderes activitats que ha fet el CELLIT:

En primer lloc, ha encetat una col·laboració amb Eugenio Monesma, reconegut director de cine etnogràfic que compta amb una extensa obra documental sobre costums, tradicions i oficis perduts. Des de fa un temps, Monesma recorre la comarca de la Llitera, acompanyat per bons guies locals, com Sebastià Agudo i altres, amb l’objectiu d’identificar i localitzar indrets particulars, com aljubs, basses de cànem, arners, trulls rupestres, etc. Periòdicament publica aquestes troballes al Facebook del CELLIT i a la web comarcal laliterainformacion.com. La troballa i neteja d’una bassa de coure cànem a Albelda en molt bon estat, d’un aljub de grans dimensions i d’un indret d’arners en un tossal proper al despoblat de Pelegrinyó, son algunes de les cròniques que ha publicat fins ara.

En segon lloc, el CELLIT ha penjat al seu web (https://www.cellit.es/) una sèrie de filmacions realitzades a Valldellou i a Castellonroi els anys 1962 i 1963, cedides per la família de Josep Maria Canes Puyàs (1917-1982) i per l’alcalde de Castellonroi, Paco Rivas Borrás, respectivament. Originalment en format súper-8 i ara passades a vídeo gràcies a la Fototeca de la Diputació Provincial d’Osca, les imatges mostren vistes dels pobles i els seus voltants, així com diverses activitats de la gent de l’època, com ara pagesos segant a dalla, dones rentant la roba al safareig públic, mules i somers carregant càntirs des del riu, canalla jugant pels carrers, etc. També hi ha imatges d’una processó a una ermita o les obres de l’embassament de Santa Anna. Uns documents curiosos i fascinants, que mostren com era la Llitera just abans de la modernització agrària que ho va escampar tot.

En tercer lloc, no ens podem estar d’assenyalar que el CELLIT ha publicat recentment el número 6 de la revista Littera, que compta amb 8 extensos articles de temàtiques variades, que la Josefina Motis ha ressenyat amb detall en una altra col·laboració per a la web d’esta mateixa revista i a la que us remetem. Entre altres coses, inclou un interessant text de l’esmentat Eugenio Monesma sobre uns estatuts redactats al poble de Calassanç el 1670 per a fer front a una certa onada de criminalitat local.

Ací em voldria detenir una mica en l’article signat per Carmen Capdevila Murillo, la sociòloga de Binèfar, que ha fet un estudi molt interessant sobre la joventut de la comarca i les seves expectatives de futur. L’article analitza alguns dels dilemes de la gent jove del món rural en els temps globals que vivim. Mostra com molts joves que van a estudiar a la ciutat, en acabar han de decidir si tornar al poble o no, cosa que té conseqüències sobre les identitats i les formes de vida que tindran tant ells com els seus pobles d’origen. L’autora mostra com la disponibilitat de feina o no, la manca d’anonimat que hi ha al món rural, i els marcats rols socials i familiars, en particular els rols de gènere, són elements que condicionen força les decisions a prendre. En les seues entrevistes a joves que han hagut de marxar, l’autora detecta un elevat ‘sentiment de poble’ que forma part de les seues identitats encara que visquin en àrees molt urbanes. L’estudi posa de relleu que les opcions laborals per a les dones són menors, mentre que el control social és molt major, cosa que incentiva el seu abandonament dels pobles. També es posa l’accent en com en el món rural encara és més difícil portar a la pràctica determinades opcions d’identitat sexual que s’allunyin del model patriarcal, malgrat que també es reconeix que a poc a poc les mentalitats van canviant i són més respectuoses amb la diversitat. Tot plegat, mostra un panorama poc amable amb una joventut que s’estima molt els seus pobles però que no sempre hi troba les possibilitats per a quedar-s’hi, sobretot en el cas de dones o de joves amb identitats sexuals no normatives.

En definitiva, cal agrair al CELLIT els seus esforços per posar a l’abast de la població recursos útils per a entendre on ens trobem i d’on venim.