Prospeccions de gas i petroli a la Franja Nord*

Escrit per Josep Espluga al 14 de desembre de 2020. Publicat a Llitera

// J. Espluga Trenc

El Govern d’Aragó acaba d’anunciar l’autorització de la prospecció d’hidrocarburs a l’àrea de les comarques de la Llitera, Ribagorça, Cinca Mitjà i Somontano. L’exploració començarà durant la segona meitat del 2020 i es prolongarà durant tres anys, amb una inversió de sis milions i mig d’euros per part de l’empresa Helios Aragón Exploration SL, constituïda a Madrid l’any 2017 per inversors espanyols i britànics (suposadament vinculats a la multinacional British Petroleum, entre altres). A partir d’aquesta exploració, si els resultats fossin positius, l’empresa podria decidir posar en marxa l’extracció de gas i/o petroli, per a la qual cosa hauria de tornar a demanar autorització d’explotació al Govern d’Aragó.

Les prospeccions s’han autoritzat en una superfície de 38.320 hectàrees a l’àrea del Somontano i de 51.216 a l’àrea de la Llitera, Cinca Mitjà i Ribagorça. En aquest segon cas, l’àrea de prospecció s’estén per una enorme quadrícula amb vèrtex als municipis de Binaced, Fonts, Estopanyà i El Torricó.

L’anunci resulta sorprenent per dos motius. En primer lloc, sobta que just quan totes les institucions europees i internacionals (començant per la pròpia Agència Internacional de l’Energia) aposten per la transició dels combustibles fòssils a fonts renovables, el govern aragonès opti per afavorir inversions en un model energètic que es preveu obsolet. No dona un senyal gaire esperançador, amb l’agreujant que aquest tipus de decisions un cop en marxa no són fàcilment reversibles, generen dependència i limiten altres opcions.

En segon lloc, hi ha molts dubtes sobre en quina mesura la (potencial) extracció de gas i/o petroli pot ser compatible amb les activitats pròpies de la zona (agràries, turístiques, etc.), començant pels possibles riscos per als grans aqüífers subterranis que proveeixen d’aigua a bona part de les granges de la Ribagorça i la Llitera Alta. Cal tenir present que l’explotació d’hidrocarburs és una activitat econòmica de caire extractivista, que aprofita els recursos geològics d’un territori en benefici d’un mercat internacional molt especulatiu, de tal manera que al territori només hi queden les ‘externalitats’ negatives (residus, contaminació, etc.), mentre que la major part dels beneficis acaben lluny d’aquell territori. Si aquest fos el cas, ens trobaríem amb una prova més que la Llitera i la Ribagorça no només continuen sent perifèriques en tots els sentits, sinó que a més es troben exposades als fluxos especulatius globals amb molt poca capacitat de defensa.

De fet, l’afer de les prospeccions d’hidrocarburs és un factor més que vindria a sumar-se a altres dinàmiques extractivistes que operen de fa temps sobre aquestes comarques, com ara la seua posició en el mercat global de cultius transgènics i de ramaderia intensiva, per exemple. Unes activitats que només deixen al territori una petita part dels beneficis però molts dels perjudicis o impactes negatius.