Nou llibre sobre la història de Sant Esteve de Llitera
// Pep Espluga
El passat 6 d’agost es va fer la presentació pública del llibre San Esteban de Litera: Historia viva de la Villa y sus gentes. Es tracta d’un molt interessant llibre editat per l’ajuntament de la localitat i que ha estat coordinat per Víctor Bayona, Juan Rovira i Sergio Monzón. Els dos primers, membres de la junta directiva del Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT), s’han ocupat de coordinar els textos, mentre que el tercer, regidor de l’ajuntament de Sant Esteve de Llitera, s’ha encarregat de tota la part gràfica.
/ Pep Espluga
L’acte es va fer a la plaça major a les 21:30h i va comptar amb la participació de tots tres coordinadors, amb una presentació introductòria a càrrec de l’alcalde, Fernando Sabés. Cal dir que tant els coordinadors com l’alcalde són també autors de diversos capítols del llibre, un treball col·lectiu molt complet que ha comptat amb la participació de 31 autors diferents (d’aquí la importància de la tasca de coordinació) que han escrit 51 capítols d’una gran varietat temàtica.
Fernando Sabés va expressar la necessitat de publicar un llibre sobre la història local, una idea que l’ajuntament perseguia des de fa anys i que finalment s’ha pogut dur a la pràctica. El llarg procés de redacció del llibre, interromput durant mesos a causa de les restriccions de la COVID-19, ha permès recopilar un important volum de documentació, fotografies i informació històrica sobre el municipi, una part de la qual no s’ha pogut incloure en el llibre que es presentava. Per esto motiu, l’alcalde va suggerir la possibilitat d’editar un segon volum en el futur amb la informació pendent. De moment, va animar la gent a llegir amb cura i detall el volum ara presentat, que amb les seues 400 pàgines i 51 capítols dona per a entretenir-se i aprendre durant una bona temporada.
Juan Rovira va fer un repàs a l’extensa nòmina d’autors i autores que hi ha participat, gent amb coneixements especialitzats amb formacions molt diverses, la gran majoria d’ells vinculats a Sant Esteve o a la Llitera en general. D’esta manera va posar de relleu l’important potencial que té la comarca per a dur a terme investigació històrica i social.
Víctor Bayona va parlar dels continguts, que estan estructurats en quatre grans apartats: ‘Naturalesa’, ‘Art’, ‘Història’ i ‘Gent’, així com del feixuc procés d’obtenció i anàlisi d’informació, un procés en el que van comptar amb l’ajut i suport de nombroses institucions públiques i privades (arxius). Bayona va explicar com durant la cerca de documentació s’anaven trobant per casualitat materials gràfics o textuals inèdits, fins ara desconeguts, de tal manera que el volum de dades recollides va arribar a ser més gran del que esperaven. D’acord amb Víctor Bayona, és probable que sigui el municipi del que es disposa de més documentació històrica de l’època moderna, no només de la Llitera sinó de la província d’Osca.
Finalment, Sergio Monzón va explicar com va ser el procés de recollida i selecció de fotografies i d’il·lustracions, que aporten una informació essencial i al mateix temps fan que el volum siga visualment molt atractiu, amb imatges en quasi totes les pàgines. Monzón va donar les gràcies a les moltes persones del lloc que de manera voluntària i desinteressada havien aportat fotografies, es va excusar per no haver-les pogut posar totes i va confiar que la gent entendrà que calia fer una selecció al servei dels textos i de l’espai disponible. Tot i això, en les 400 pàgines del volum hi han cabut uns quants centenars de fotos i il·lustracions, de molt bona qualitat, que ajuden a entendre millor la història del lloc.
El nombrós públic assistent que omplia la plaça, mantenint les distàncies de seguretat i mascaretes de rigor, va seguir la presentació del llibre amb la solemnitat de les ocasions importants. Es notava que tothom era conscient d’assistir a un esdeveniment important, almenys això es desprenia de les mirades i les converses caçades al vol. No passa cada dia que, en un artefacte tan petit com un llibre, hi pugues tindre encapsulada tota la història del teu lloc.
Per als lectors de Temps de Franja, presumiblement amb una sensibilitat per les llengües pròpies més accentuada que el comú, cal dir que hi ha un capítol sobre el català de transició a l’aragonès propi de Sant Esteve, i un altre sobre la toponímia del terme municipal, tots dos a càrrec de Javier Giralt. Garantia de qualitat, pedagogia i solvència.
Finalment, cal dir que la difusió de la història local és important no només pel plaer de conèixer coses, sinó perquè també és una manera de contribuir a crear vincles socials i sentiments de pertinença al territori, ja que la reactivació de la vida social depèn d’estes coses aparentment intranscendents, però que condicionen força l’evolució de les nostres comunitats. És sabut que el manteniment de població al territori requereix com a mínim de tres factors: existència d’activitat econòmica, accés fàcil a serveis públics i privats (escola, sanitat, serveis socials, però també habitatge i comerç), i l’existència d’una vida social engrescadora. Totes les activitats relacionades amb la història local no fan més que reforçar els vincles comunitaris i facilitar el terreny per una vida social engrescadora. Tan de bo els altres municipis de la comarca s’apunten a indagar en la història local i a fer-ne difusió.
/ Pep Espluga
Tags: Llitera
Trackback des del seu lloc.
