La Plataforma Logística de la Melusa
// Pep Espluga
Quan a mitjans del segle XIX es va construir la línia de ferrocarril Barcelona-Saragossa es va planificar una estació de tren a Tamarit de Llitera. Les memòries orals conten que els notables locals s’hi van negar i el traçat de la via va passar a 12 quilòmetres del poble. Era el 1861, i Tamarit es va quedar al marge del desenvolupament que va portar el ferrocarril. No obstant això, es va construir un baixador a un extrem del terme municipal, en un indret conegut com la Melusa, on l’any 1900 s’hi va construir l’estació ‘Tamarit-Altorricó’.
L’estació es va tancar el 1973. Des d’aleshores hi ha romàs un edifici ruïnós que veu passar els escassos trens convencionals entre Saragossa, Montsó, Almacelles i Lleida. Però ara, de cop, hi ha una activitat frenètica de la mà d’una sèrie d’empreses que hi estan construint una Plataforma Logística, promoguda per Ponentia (una companyia amb seu a Lleida).
La infraestructura ocupa unes 140 hectàrees en un sector paral·lel a la carretera N-240 i a la via del tren, una tercera part de les quals Ponentia no ha pogut comprar, motiu pel qual el Govern d’Aragó, el juny de 2022, va declarar el projecte Pla d’Interès General d’Aragó (PIGA), per facilitar-ne l’expropiació forçosa.
La primera iniciativa empresarial que ha començat a instal·lar-s’hi és TIM (Terminal Intermodal de Mercaderies), en la que el grup SAMCA hi invertirà 1,8 milions d’euros, bona part dels quals es destinaran a infraestructures per a productes refrigerats i frigorífics. La instal·lació preveu moure 18.000 contenidors a l’any i funcionarà 24 hores al dia tots els dies de la setmana. S’hi crearan 9 llocs de treball directes.
El passat 21 de setembre es va col·locar la primera pedra d’aquesta iniciativa, en un acte en el que hi van participar nombroses autoritats públiques i representants empresarials, entre ells el president del Govern d’Aragó, Javier Lambán, la consellera d’Economia, Marta Gastón, l’alcalde de Tamarit, Francisco Mateo, el president del grup SAMCA, Javier Luengo, els presidents dels ports de Barcelona i de Tarragona, Damià Calvet i Josep Maria Cruset, i representants de Renfe i Adif.
L’objectiu principal d’aquesta infraestructura és facilitar les exportacions de productes càrnics dels grans escorxadors comarcals, així com de producte fresc agrari (fruita). L’altre gran objectiu és ser un punt d’arribada de les grans importacions de cereals (principalment panís i soja transgènica), que les grans empreses comarcals fabricants de pinsos necessiten per alimentar la desproporcionada cabana ramadera (porcs i vedells) de la Llitera i voltants.
Es tracta d’un projecte logístic de grans dimensions, que reforça la posició de la Llitera en la xarxa global de distribució de mercaderies agroalimentàries. És una aposta arriscada, que requereix de molta cura en el seu disseny i gestió, per tal de garantir un balanç de riscos i beneficis més o menys equilibrat i evitar caure en un model extractivista, en el qual els beneficis marxin i els problemes es quedin. De moment, el nivell de debat al respecte, més enllà de les raonables protestes dels pagesos expropiats, sembla ser gairebé nul.
Publicat a Temps de Franja n. 155, novembre 2022
Tags: Llitera
