La missió impossible de trobar habitatge públic al món rural*

// Josep Espluga Trenc

Recentment s’ha fet públic que els ajuntaments lliterans de Peralta de Calassanç i de Vencilló s’han acollit als ajuts del Programa de Foment de l’Habitatge oferts per la Diputació d’Osca, per tal de comprar cases per a posar en lloguer. Cal tenir present que un dels principals problemes del món rural és la manca d’habitatge per a les persones nouvingudes, cosa que genera moltes dificultats a l’hora de cobrir llocs de treball i també a les persones que pretenen ser emprenedors o auto-ocupar-se en un municipi petit. Curiosament, els nostres pobles tenen moltes cases buides, però els lloguers són quasi inexistents, cosa que suposa un obstacle per a moltes iniciatives econòmiques locals.

L’ajuntament de Peralta ha comprat una casa ubicada a la plaça major, per un preu de 60.000 euros, mentre que en el cas de Vencilló, la casa ha costat 70.000 euros. En ambdós casos, es pagaran amb un crèdit sense interessos a 30 anys ofert per la Diputació, amb la condició que es posin en lloguer i aquest no superi els 240 euros al mes.

A les jornades culturals de Peralta de la Sal del 2018 ja hi va haver dues conferències, impartides pels sociòlegs Anchel Reyes i Carmen Capdevila, que havien fet sengles estudis sobre despoblament i joventut, un al poble d’Artieda i l’altra a Binèfar. En tots dos casos van assenyalar que per aconseguir invertir la corba del despoblament calia actuar sobre tres factors bàsics: la disponibilitat de feina o activitats econòmiques, la disponibilitat d’habitatge accessible i l’existència d’una vida social engrescadora. Tot sembla indicar que els ajuntaments de Peralta i de Vencilló s’ho han pres seriosament i han començat a posar fil a l’agulla. I que la Diputació d’Osca ha entès també que desbloquejar l’accés a l’habitatge al món rural és una política pública essencial per a la lluita contra el despoblament.

Vencilló està situat a la zona de regadiu de la Llitera, amb una economia plenament incardinada en el sistema agroindustrial hegemònic a la zona, molt condicionada per les dinàmiques socioeconòmiques de la locomotora que és Binèfar. Peralta de la Sal i Calassanç, en canvi, són pobles de la Llitera alta, amb una economia cerealista de secà i menors oportunitats en el marc d’aquell model agroindustrial, malgrat l’incessant augment de granges porcines. Tant en un lloc com en l’altre, seria convenient no perdre de vista els tres factors de què parlaven Carmen Capdevila i Anchel Reyes (economia, habitatge i relacions socials), i no deixar en cap moment de banda la necessitat de dinamitzar una vida social engrescadora a nivell local.

Església de Vencilló. / 19Tarrestnom65

*Publicat a Temps de Franja n.148, gener 2021