Durant gairebé cent anys, el Cafè Juanet va ser el centre neuràlgic de la vida social de Tamarit de Llitera i de la comarca en general. Situat al mig del passeig de l’Hortàs, principal via de la població, el Cafè Juanet era el punt de trobada al que tothom acudia, el lloc ideal per a passar el temps, prenent un mixet o tastant els seus famosos calamars a la romana.
Era un local ampli, amb una llarga barra poligonal i una extensa terrassa que donava al passeig, a la part del darrera tenia una pista amb llotges en la que s’hi celebraven concerts i balls per les festes, i durant els 70 i 80, entremig comptava amb un espai d’esbarjo amb música i llums de colors (una “boite”, en deien) que solia ocupar el jovent. El seu tancament l’any 2018 va deixar un enorme forat a la trama urbana i social del poble, ja que formava part de la identitat local. Després de quatre generacions, el Cafè Juanet va tancar portes.
Per això, no és d’estranyar que el passat dissabte 4 d’abril, a les sis de la tarda, s’omplís de gom a gom per assistir a la presentació del llibre ‘Cafè Juanet’, escrit per Maria Belén Faro Sanz. Era la primera vegada que s’obria al públic des que va tancar i l’autora era de la casa, descendent directa de la família fundadora. Ella mateixa, durant la presentació, va recordar com, en la seua joventut, abans de marxar a Barcelona, hi havia hagut de servir multitud de cafès, àpats, begudes i vermuts.
L’acte el va conduir Mª Carmen Soler, de la llibreria Calarión, tot propiciant una conversa distesa amb l’autora en la que van desgranar nombroses anècdotes i van rememorar coneguts personatges locals, que els assistents van agrair i aplaudir. L’autora va aclarir que el llibre no és un anecdotari del Cafè Juanet, ni s’hi desvela la recepta dels seus famosos calamars (ací el públic va sospirar amb certa decepció), sinó que és la història novel·lada del seu reiaio.
Juanet Sanz Roy, nascut el 1875 a Tamarit, va haver de marxar a fer fortuna a Barcelona per tal d’aconseguir casar-se amb la seua noia, Salvadora Vidal. Després d’una sèrie de peripècies, cap al tombant de segle va tornar a Tamarit i va obrir una taberna amb el nom de ‘Els Quatre Gats’, a imitació de l’aleshores famós cafè bohemi de la capital catalana. Més endavant, el 1926 va comprar un terreny a l’Hortàs, encara a mig urbanitzar, i hi va obrir l’establiment que portarà el seu nom, el mític Cafè Juanet, que es convertirà en el far d’atracció de la vida social del poble.
L’autora va posar l’èmfasi en l’important paper jugat per la dona del protagonista, Salvadora Vidal Caset, persona de fortes conviccions i caràcter, tot destacant el seu empoderament en la vida pública, poc habitual a l’època, capaç de posar a ratlla els homes del bar en les timbes de pòquer i de botifarra que s’organitzaven al local.
La narració del llibre finalitza amb a l’arribada de la guerra civil, esdeveniment que va trastocar tots els equilibris locals. Juanet Sanz va morir uns anys més tard, cap a meitat dels anys 50. A instàncies del públic, l’autora va fer un repàs també de les generacions posteriors, més conegudes pels assistents, que van portar la flama del Cafè Juanet fins als nostres dies.
Parlant de flames, cal dir que l’any 1960 el Cafè va patir un incendi que el va cremar de dalt a baix, però el van reconstruir i van tirar endavant. Als anys 70, la família va obrir una discoteca a l’altra banda del passeig de l’Hortàs, la Belmark’s (durant els 80 rebatejada com Studio 81), que va es va convertir també en un important focus d’atracció del jovent de la zona, i que tenia com a logo una càpsula espacial amb quatre gats a dins, rememorant aquell primer local inspirat en les avantguardes barcelonines.
El llibre és un exercici literari fet en castellà, però que conté nombroses paraules locals. L’autora va dir que estava intentant fer-ne una traducció al català que en mantinga els trets dialectals propis de Tamarit. Maria Belén Faro Sanz ha escrit un llibre que es llegeix amb gust, que no només serveix per a recuperar les seues memòries familiars, sinó també les de la vida social de Tamarit i de la comarca de la Llitera. Tant de bo el Cafè es reobrís. Però, mentre això no passe, ara tenim l’oportunitat de rememorar-lo literàriament.
Publicat a Temps de Franja n.169, abril 2026