Posada Guadalupe

La contemplació de la natura com a forma de resiliència

Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell – III

// Pep Espluga

Com dèiem en una crònica anterior, les nits d’aquest passat estiu a Alcampell van comptar amb diversos actes organitzats per l’Associació Cultural La Bardisa, entre ells tres xerrades que van congregar a un nombrós públic i van permetre debatre sobre alguns temes d’interès que volem ressenyar per a Temps de Franja. Ací us oferim un resum de la tercera i última xerrada, que es va celebrar el divendres 17 d’agost i va ser impartida per Mercè Miranda, coneguda activista cultural de Tamarit de Llitera, amb una llarga trajectòria en l’organització d’esdeveniments col·lectius tant des de les institucions com des de les associacions locals.

Mercè Miranda va basar la seua exposició en una sèrie de fotografies de la natura (muntanyes, insectes, moixons, núvols, etc.) fetes per ella mateixa, que va anar projectant mentre en comentava les característiques de cadascuna. Primer descrivia què era el que s’hi retratava, després explicava en quin lloc i en quines circumstàncies es va fer la foto, i a partir d’aquí ho vinculava amb experiències viscudes per ella o per persones properes, tot intentant extreure’n aprenentatges vitals de diversos tipus. D’aquesta manera, la Mercè Miranda va elaborar un molt interessant discurs sobre com afrontar els canvis inevitables i els cops que tota persona trobarà al llarg de la seua vida, mos va ensenyar algunes de les seues estratègies particulars per a donar sentit a les coses importants i distingir-les de les que no ho són tant.

Per un costat, el públic vam aprendre moltes coses de la natura i del territori, ja que cada foto tenia una història localitzable en un indret concret, la majoria per les serres de la Llitera i de la Ribagorça, però algunes també a la platja catalana o als cims pirinencs.

Per un altre costat, Mercè Miranda mos va ensenyar el valor de les coses petites, dels detalls de les coses que mos envolten i sovent mos passen desapercebudes. L’entorn es pot convertir en un escenari gairebé màgic si l’observem amb ganes de veure’l. La ponent també va argumentar de manera molt plausible per què val la pena dedicar el nostre temps a coses aparentment intranscendents com observar flors, arbres, pedres o el fluir de l’aigua d’un rierol.

Mercè mos va animar a eixir a caminar pel defora sempre que puguem o en tinguem ocasió, a passejar pel bosc i a fixar-nos en tot el que la natura ha desplegat al nostre voltant. Si hi podem anar sols molt millor. També mos va intentar convèncer del satisfactori que és seure’s en una pedra a la muntanya, al bosc o a la plana i oblidar-se del pas del temps mentre observem l’entorn i a altres mateixos, perquè és una cosa que rarament fem i és molt important per a la nostra salut i equilibri vital. Així, per exemple, va explicar que un dia va haver d’esperar set hores ajupida en un lloc d’observació per aconseguir fer una foto a una àliga o a un trencalòs. Una llarga espera que pot ser molt fructífera per a trobar-se a un mateix, fer-se menys dependent de les preses quotidianes, i a poc a poc consolidar una identitat personal positiva. Un temps que no es perd sinó que es guanya.

Mercè Miranda va exposar nombrosos casos personals de com havia revertit situacions vitals negatives, a base de trobar-se amb ella mateixa en comunió amb la natura. Segons ella, la pau i energia positiva que se n’obté genera una satisfacció personal que després, inevitablement, es contagiarà a les persones més properes, i que potser podrà tindre un efecte en cascada en cercles cada vegada més amplis de persones, tot contribuint a la millora de la societat que mos envolta.

Cal advertir que si la Mercè Miranda és coneguda en els últims anys a la Llitera és per ser l’organitzadora d’alguns dels esdeveniments solidaris més multitudinaris que s’hi celebren. Ella ha estat la impulsora de la Beca Tamarit d’Oncologia Digestiva, una iniciativa a base de voluntariat que, a través d’una cursa popular, permet recollir donacions per a becar i donar suport a la investigació científica sobre el càncer, en col·laboració amb l’Associació Espanyola de Gastroenterologia. Ja van per la 5a edició i cada any aconsegueixen augmentar l’import de les donacions en gairebé un 50% (l’última beca ja va ser de 15.000 euros).

Enguany, la Mercè Miranda ha posat en marxa una iniciativa paral·lela anomenada Beca Lynch amb la intenció de contribuir al finançament de la recerca científica sobre la síndrome de Lynch, una malaltia genètica poc coneguda, que és hereditària i afecta a persones joves en forma de càncer colorectal o patologies relacionades. Com l’anterior, és un projecte basat en voluntariat que, a partir de l’organització de diferents esdeveniments esportius, culturals i lúdics, promou donacions per a la beca científica. De moment, el projecte ja compta amb el suport de diversos municipis lliterans, com Albelda, Alcampell, Castellonroi, Sant Esteve de Llitera i Vencilló, a més d’altres de territoris més llunyans com Tavertet, que s’han compromés a facilitar l’organització dels actes al llarg de l’any.

En definitiva, la Mercè Miranda va animar una vetllada molt estimulant que va permetre plantejar un debat sobre quin és el nostre paper en aquest món i en aquesta societat tan enrevessada que mos hem muntat. La seua xerrada no només mos va ajudar a conèixer millor el nostre territori a partir de les imatges que va projectar, sinó també va servir per a relativitzar els factors que tant sovent mos fan oblidar que els humans no som més que una espècie animal més que viu en connexió plena amb la resta de la natura, per molt que mo’n vulguem allunyar. I també que tenim una capacitat col·laborativa i de suport mutu molt més gran de la que pensem o mos fan creure, tal com les seues iniciatives solidàries demostren. No és fàcil trobar actes on a partir de la descripció de situacions negatives es generi una energia tan positiva. Si torna a fer una xerrada hi tornarem a anar.

La Mercè Miranda en dos moments de la xerrada. / Pep Espluga

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: