Haurem de tornar a la Festa del Tossino d’Albelda

// Pep Espluga

Va ploure a ratxes tota la nit i el dia va començar tapadot, amb una boira que anava i veniva durant bona part del matí. Però lo rader diumenge de gener del 2020 dC, com cada any des de fa 33, a Albelda es va tornar a celebrar la fabulosa i inenarrable Festa del Tossino. Una festa tan modèlica que fa ràbia i ja no sabem com explicar-la. Però, un any més, ho intentarem.

Tot i que diuen que els preparatius van començar a punta de dia, l’únic que podem constatar és que cap a dos quarts d’onze va arribar a la plaça, puntual, la comitiva del mondongo. El seguici es va instal·lar al mig de la plaça, on ja cremava la foguera, bullia el calder i unes eines ben esmolades esperaven per entrar en acció.

A diferència dels actes taurins, ací l’animal ja va arribar mort a la plaça. Va morir en un lloc apartat de les mirades del públic, a mans d’experts en la matèria (hi ha un equip matador especialista i oficial, mos van dir). A la plaça, homes i dones vestides d’època van començar a desfer-lo i a elaborar les saboroses viandes de tota mena, una activitat artesanal per a la que cal disposar de coneixements experts sobre les proporcions d’espècies, els punts de cocció, etc., uns sabers iniciàtics que no són a l’abast de tothom.

De fet, a la Festa del Tossino el que se celebra és que encara hi ha gent entre nosaltres que, no només conserva estos coneixements, sinó que a més sap com posar-los en pràctica. No és poca cosa. Això implica celebrar que, si un dia la gran agroindústria mos deixa penjats, o el grans supermercats fan fallida o només mos volen portar morralla indigesta, encara hi haurà gent propera que sabrà com alimentar-nos amb garanties. Per això els hem de cuidar i n’hauríem d’aprendre.

Una multitud encuriosida encerclava la colla de mandongueres a una certa distància. És sabut que un dels factors que fa de la Festa del Tossino un èxit any rere any, és que es genera una situació en la que uns xarren i s’ho passen bé mentre uns altres treballen. Això sempre agrada (als que xarren).

La multitud no només estava encuriosida, sinó que també manifestava una certa tendència a endrapar. Si no xerraven més era perquè tenien la boca plena, mentre mossegaven aquells saborosos entrepans que els albeldans saben repartir a escala massiva. Enguany els feien pagar, cinquanta cèntims de res, el suficient per a espantar aquells autocars de jubilats que, noliejats per empreses fantasma de venda per catàleg, paraven uns minuts a Albelda per a recollir els entrepans i tot seguit continuar camí a la fàbrica de mantes o de matalassos de torn.

Malgrat això, enguany s’hi va tornar a congregar una enorme quantitat de gent similar a la d’altres vegades. Una gran operació logística que només és possible perquè els organitzadors compten amb una munió de voluntaris (és el gran misteri comarcal, d’on els deuen treure) que ja feia hores que feien foc i preparaven calderetes i entrepans de carn de tossino i embotits diversos.

A més, durant la Festa del Tossino els carrers s’omplen de parades artesanes de tota mena i hom aprofita per a comprar delicatessens variades. Enguany en una parada hi venien lo llibre de les ‘Paraules trafegades d’Albelda’, una saborosa joia que tothom hauria de tindre a casa. Un altre exemple d’aquells sabers locals que, si s’arriben a perdre, només podrem fer que tornar-nos més pobres i més tontos.

Però la gran novetat de la Festa del Tossino d’enguany ha estat la procedència de la carn que es va repartir durant la jornada. Esta vegada va ser “donada” per Litera Meat, la macro-empresa que acaba d’obrir el macro-escorxador a Binèfar, un empori que pot canviar la realitat comarcal en qualsevol direcció de la rosa dels vents, a millor, a pitjor, a regular o tot alhora. Ja mos ho trobarem. El que segur que no farà serà deixar-nos com estàvem. L’aliança entre la Festa del Tossino i el macro-escorxador lliterà té sentit, entra dins de la lògica de les coses, però caldrà veure si es manté com una simbiosi o si caldrà vigilar que no adopti formes parasitàries. D’entrada, els altres proveïdors locals-comarcals que altres anys proveïen la carn, esta vegada s’han quedat fora del circuit. I cal tenir en compte que la Festa del Tossino fins ara havia estat un excel·lent dinamitzador socioeconòmic local-comarcal. Confiem que ho seguirà sent. En fi, cap al migdia va eixir lo sol i la rambla d’Albelda ja era un autèntic formiguer de gent amunt i avall, amb aquell bon ambient humà que la caracteritza. Un any més, de tant xerrar no mos ha donat temps de provar la carn. Hi haurem de tornar.

Diversos moments de la festa. / Pep Espluga