Des de fa uns mesos a la Llitera es viu un estrany i surrealista conflicte al voltant de la recollida de la brossa. En poc temps s’han vist manifestacions, concentracions i protestes veïnals, i fins i tot un ajuntament abandonant el servei mancomunat de recollida de residus que presta l’ens comarcal als 14 municipis que en formen part. L’esclat del conflicte ha estat la decisió que va prendre l’any passat la Comarca de la Llitera de passar d’un model clàssic basat en quatre contenidors de carrer a un servei de Porta a Porta.
Sens dubte és un tema políticament sensible. La partida econòmica de residus és de les més importants en qualsevol ajuntament i la neteja viària és un tema clau per a guanyar unes eleccions. I, sobretot, un canvi de model com el proposat requereix modificar els hàbits de les persones, cosa no tan fàcil d’aconseguir a curt termini.
La decisió de l’equip de govern de la Comarca de la Llitera no és cap caprici, sinó que ha vingut condicionada per la Directiva Europea de Residus, que obliga a reutilitzar o reciclar un mínim del 55% dels residus municipals el 2025 (un objectiu fixat en el 60% pel 2030 i en el 65% pel 2035). També establia que l’1 de gener de 2024 tots els estats membres havien de comptar amb mecanismes per a la recollida separada de la matèria orgànica, i obligava els governs a incentivar la prevenció, el reciclatge i la valorització dels residus, i a penalitzar-ne l’eliminació a través d’abocador o incineració.
Fins ara, a la comarca de la Llitera la recollida selectiva estava molt lluny d’aquell 55% a què obliga la legislació vigent (com a la resta del país, per cert). D’acord amb dades de l’any 2024, només el 26% dels residus es van recollir de manera selectiva. La resta s’envia a l’abocador, cosa que amb l’augment de taxes a que obliga la Directiva europea resulta cada vegada més car, un cost que es pot arribar a duplicar si no s’ha separat la matèria orgànica.
És ben sabut que el model que ofereix unes millors taxes de recollida selectiva, en especial de matèria orgànica, és el Porta a Porta. Hi ha evidències per donar i vendre. És un model que fa molts anys que s’implementa en milers de municipis, que està molt testat i del qual se’n coneixen bé els factors que permeten fer-lo funcionar. També són coneguts els seus obstacles i disfuncions, que no són pitjors que els del model de contenidors al carrer. Això sí, té el problema que requereix d’un major compromís dels ciutadans, que (fins a cert punt) han d’estar pendents d’un calendari de recollida.
Durant aquests mesos a la Llitera l’enrenou ha estat majúscul i els equips de govern municipals han aguantat el temporal com millor han pogut. Hores d’ara, el sistema Porta a Porta ja s’ha implantat a Albelda, Alcampell, Altorricó, Castellonroi, Esplucs, Sant Esteve de Llitera, Tamarit de Llitera i Vensilló. En els petits municipis de la Llitera alta (Açanui, Baells, Camporrells, Peralta i Valldellou), en canvi, per la seva escassa població, es va decidir que continuarien amb el model de 4 contenidors, als que se n’afegiria un cinquè per a la matèria orgànica.
A Binèfar és on hi ha hagut més resistències. En part, perquè és un poble més gran, amb molts edificis de pisos que no sempre reuneixen les condicions idònies per a un Porta a Porta (tot i que s’hi pot aplicar igualment). Però, sobretot, perquè l’ajuntament, governat per PP i Vox, no ha resistit la pressió dels sectors contraris (molt presents a dins del propi consistori). Per tot plegat, Binèfar va rebutjar el canvi i, fins i tot, va quedar fora (o va ser forçat a abandonar, pel seu obstruccionisme) del conveni pel qual cedia la gestió de residus a la Comarca. Tot i això, després ha recorregut aquella decisió i hi ha volgut tornar, però sense assumir el porta a porta. Encara no se sap com acabarà la cosa.
El tema és tan fàcil d’instrumentalitzar políticament, i les xarxes digitals faciliten tant la distorsió d’opinions i la circulació de mentides interessades, que no es descarta que el vodevil continuï una temporada més. Un bon vodevil ha d’entretenir el públic, provocar hilaritat i sorpresa, incloure alguna pantomima i diverses acrobàcies. En el fons, aquest tipus de canvis que afecten el dia a dia dels ciutadans, necessiten d’algú que faci la feina bruta, i la història de les polítiques de residus ens ha ensenyat que, quan els sectors opositors arriben al govern local, solen estar molt contents de trobar-se la feina feta i rarament tornen enrere. És a dir, es continuarà fent molt soroll i algú potser pagarà un preu polític, però el canvi ha arribat per a quedar-se.
Publicat a Temps de Franja n-166, juliol-agost 2025