El triomf de la voluntat: la Festa del Tossino 2018

// J. Espluga Trenc

El passat 28 de gener es va tornar a celebrar a Albelda la famosa Festa del Tossino. Tot i que no mo n’hem perdut cap edició, els últims anys havíem deixat de fer la preceptiva crònica per a TdF, ja que pensàvem que no ens quedava res més a dir. Només ens calia anar-hi i gaudir-ne, com les milers de persones que hi fan cap any rere any.

El cert és que és un esdeveniment del que sovent costa distingir a quin any correspon, han trobat una fórmula tan perfecta que s’ha convertit en una veritable tradició. Inalterada i inalterable, com són les tradicions de debò. Si els americans tenen el dia de la Marmota per a saber quant durarà el fred de l’hivern, naltres tenim la Festa del Tossino per a saber que encara que faci fred sempre tindrem garantida una bona carn de tossino rostida, bullida, picada o com faça falta.

Algunes dades tècniques (facilitades per gentilesa de La-Litera-Información-punt-com) ajuden a fer-se una idea de la magnitud de l’esdeveniment: enguany els albeldans van oferir a les més de cinc mil persones que els van visitar diferents àpats al llarg del dia. Per a l’esmorzar van repartir entrepans a tort i a dret (més de sis-cents quilos de pa, vuit-cents quilos de carn magra, amb vint litres de picada d’all i julivert). Per a dinar van distribuir dues-mil cinc-centes racions de caldereta, que segons les fonts ben informades (per si algú vol provar la fórmula secreta) contenien més de cinc-cents quilos de trumfes, cinquanta quilos de cebes, dos-cents quilos de costella de tossino, cinquanta quilos de carn magra de porc, quaranta quilos d’espinacs i vint quilos de cigrons. També van fer sis grans olles barrejades (tres-cents litres de brou amb ossos de tossino, carn picada, api i altres verdures). Falta el vi: vuit-cents litres de vi negre. Com es pot veure, no manquen quilos ni litres de tot allò necessari per acabar de passar l’hivern.

Tot i que hem dit que s’ha convertit en una tradició inalterable, la perspectiva històrica mos ensenya que les coses han anat canviant força des d’aquell llunyà 1987 en què la festa es va iniciar de manera més o menys accidental. A diferència d’aleshores, actualment només hi ha un porc a la vista, que ja arriba mort a la plaça (per evitar acusacions de maltractament animal), on l’esperen els socis de la penya Lo Magré per a fer-lo bocinets i aplicar-li la fórmula secreta per a convertir-lo en un tipus d’aliment que podria durar mesos (un saber i una pràctica indispensables quan no hi havia neveres).

Una altra de les coses que ha anat canviant és l’origen dels aliments de la jornada. I és que actualment molts dels ingredients arriben a través d’una extensa xarxa intermunicipal i intercomarcal, que vincula Albelda amb territoris i poblacions d’altres indrets. Així, per exemple, una bona part de la preuada carn de tossino d’enguany provenia de la Carnisseria Iglesias de Castellonroi, mentre que les trumfes van baixar de Chía (Vall de Benasc), i lo vi esta vegada l’havien elaborat a les bodegues Aldahara (d’Estadilla) i Pirineos (de Barbastre). La connexió local va més enllà dels límits municipals, en una festa que té un ressò cada vegada més ampli gràcies, sobretot, a l’esforç desinteressat d’un centenar de voluntaris que saben coordinar-se per a dur a terme una activitat col·lectiva local. Un bon exemple del que els albeldans i albeldanes poden fer quan hi posen voluntat. La resta de la comarca no podem fer altra cosa que tenir enveja.

Dues imatges de la Festa. / Pep Espluga