A la comarca de la Llitera no hi ha cap instal·lació museística que permeti mostrar, conservar i promoure el patrimoni històric, prehistòric, arquitectònic i artístic. És un patrimoni col·lectiu que acostuma a trobar-se dispers pel territori i exposat a patir pèrdues de tota mena, o, en el millor dels casos, migrat i conservat a museus de capitals llunyanes. Tot plegat, en dificulta la difusió entre la població local, que davant el desconeixement imperant tendeix a desentendre-se’n i, en conseqüència, les institucions locals no tenen gaires estímuls per a donar-li el valor que correspondria. D’exemples de desídia institucional n’anem sobrats.
Per tal d’intentar pal·liar aquest dèficit, el Centre d’Estudis Lliterans (CELLIT) està impulsant la digitalització del patrimoni material de la comarca amb la intenció de posar-lo a disposició de tothom a través d’un “museu virtual”.
Per aquest motiu, el president del CELLIT, Víctor Bayona, va presentar el passat dissabte 22 de març les primeres peces del museu virtual, en el marc d’un acte celebrat a Tamarit de Llitera, en el que hi van participar representants polítics i tècnics especialistes en arqueologia. Per la part política, a més de l’alcaldessa de Tamarit, Sandra González, hi va participar la Directora General de Patrimoni del Govern d’Aragó, Gloria Pérez. Per la part tècnica, hi van assistir els representants de l’empresa Arqueología y Didáctica, una start-up de la Universitat de Saragossa que s’ha encarregat de la digitalització de les peces i de la configuració del web que les allotja.
Al museu virtual s’hi pot accedir a través del web del CELLIT (www.cellit.es). Fins ara el museu virtual només compta amb sis peces prehistòriques provinents de Tamarit, Altorricó, Alins i Gavassa. Entre elles hi ha dos peces de la famosa estela ibèrica de la Vispesa, partida del terme de Tamarit (tot i que erròniament se la sol conèixer com l’estela de Binèfar, donada la proximitat al nucli urbà d’aquesta darrera localitat), amb figures antropomorfes i escrits en llengua ibèrica. Les altres peces són un motlle d’una espasa i una destral de l’edat del bronze, una cassola ceràmica neolítica i un bifaç paleolític. Totes elles són obres clau de la història i prehistòria lliterana.
Totes les peces han estat recreades digitalment en tres dimensions, de tal manera que l’usuari pot fer-les girar i veure’n detalls des de tots els costats. A més, les imatges s’acompanyen de fitxes descriptives, així com d’una sèrie de desplegables que amplien informació sobre certs detalls de cada peça. Es tracta d’un aplicatiu informàtic prou sofisticat i que permet veure molt bé aquest patrimoni i entendre les seves funcions, el seu valor i context de producció.
En l’acte de presentació a Tamarit es va posar l’èmfasi en el potencial que té la difusió d’aquest “museu virtual” per a crear identitat comarcal i per atraure turisme a la zona. No obstant això, cal dir que de moment totes les peces digitalitzades es guarden al Museu arqueològic d’Osca, cosa que fa pensar que els que faran turisme si les volen veure en directe seran més aviat els habitants de la Llitera.
En tot cas, cal reconèixer que és una iniciativa molt interessant i que té un gran potencial per a donar a conèixer elements patrimonials de la comarca, cosa especialment important i urgent en una comarca tan desapegada com la Llitera, on el model productiu al voltant de la producció porcina massiva en permanent expansió xoca sovent amb la conservació del patrimoni natural i històric. Gràcies a aquesta iniciativa, quan el patrimoni comarcal vagi desapareguent per causes tan freqüents com els moviments de terres o els enderrocaments d’edificis històrics, almenys quedaran les imatges per a que les generacions futures puguen gaudir-ne i sàpiguen el que es van perdre. Mentrestant, no podem fer altra cosa que agrair la iniciativa i aprofitar l’ocasió per aprendre sobre el nostre passat.
Publicat a Temps de Franja n.165, abril de 2025