Concert d’Isabel Marco a Altorricó

// Pep Espluga

Cal dir que la gent d’Altorricó ha tingut l’habilitat de transformar el Dia de la Dona Treballadora en la Setmana de la Dona. És una manera d’eixamplar la celebració, donar més rellevància a la data i fer-la encaixar millor amb les dinàmiques de les nostres poblacions, on les activitats culturals i lúdiques tenen uns altres ritmes i requeriments.

La Setmana de la Dona d’Altorricó va comptar amb un extens programa d’actes de tota mena (tallers, xerrades, documentals, etc.). Lo rader dia de la setmana, diumenge 12 de març, es va organitzar una caminada popular “per la igualtat” a través d’un circuit de camins propers al poble, que va aplegar un nombrós públic de totes les edats i que va culminar al pavelló municipal, on s’havia preparat un vermut “morat” per a totes les persones participants, amenitzat per un concert d’Isabel Marco, emergent cantautora rockera aragonesa.

Isabel Marco té un llarg recorregut en el món musical, coneguda per haver set guitarra i veu d’Insolenzia, un dels principals grups de rock aragonesos del segle XXI, caracteritzat per unes lletres amb forta càrrega literària i unes músiques agressives i potents, en la línia de Barricada, Suaves, etc. La combinació de la seua veu melòdica amb la de paper de vidre de l’altre cantant, David Sancet, era un còctel de sensacions explosiu que dotava d’una forta personalitat al grup. Amb Insolenzia va gravar 5 discos entre 2022 i 2013, a mes d’un directe publicat el 2017, a partir del qual el grup es va dissoldre o va quedar al congelador, qui ho sap.

És en aquell moment quan Isabel Marco enceta la seua carrera en solitari, que a dia d’avui compta ja amb tres discos que han rebut un ampli reconeixement de públic i crítica, l’últim editat l’any passat amb el que ha anat progressant d’uns esquemes més durs a una proposta més elaborada en la que, sense deixar el rock, introdueix matisos i melodies mes pop, amb un cert aire a P. J. Harvey i altres cantautores rockeres d’envergadura.

El d’Altorricó va ser un concert acústic, amb l’única presència a l’escenari d’un teclat (al que va presentar com a Josete) i de la pròpia Isabel Marco, que anava alternant guitarres acústiques i elèctriques. Era un dels primers concerts de la gira 2023, i es va basar sobretot en la presentació de l’últim disc, Sin domesticar, del que van destacar diverses cançons dedicades a les poderoses dones rurals (matriarcats per reivindicar), a les peripècies de les dones migrants, o la necessitat de les dones de fugir de les relacions tòxiques. Temes que encaixaven molt bé amb el que l’ajuntament d’Altorricó pretenia celebrar amb la Setmana de la Dona. Altres cançons abordaven coses com l’adéu a la joventut, el sexe, els somnis, la cerca de la felicitat en les relacions humanes més properes o la importància del rock per a sacsejar-nos i carregar-nos les piles.

La cantant va mostrar una presència escènica poderosa. Malgrat que es tractava d’un concert acústic, el repertori va ser ampli i variat, farcit de cançons compromeses i poètiques, cantades amb una veu melòdica plena de matisos, amb moments èpics, i amb espais tant per a la crítica social com per a la celebració de la vida. Cal ressenyar que el concert es va fer a l’hora del vermut, un horari que a la fi es va revelar com prou propici per a propostes d’estes característiques. Potser és que ja tenim una edat.

Postdata: A més de la seua voluntat poètica i narrativa electrificada, la proposta de la rockera d’Alcorisa (que, pel que vam saber, viu a Alagón) planteja una defensa aferrissada del món rural i de respecte envers les diversitat culturals territorials. No en va, fa un parell d’anys es va atrevir a gravar una versió en català d’un dels seus temes més celebrats “L’alenar de les pedres”, cosa no tan fàcil de trobar en una regió tan temorosa de les llengües pròpies.