Cinefòrum sobre rols de gènere a Alcampell
// Pep Espluga
L’Associació de Dones d’Alcampell va organitzar un cicle de cinefòrum per debatre sobre els rols i les desigualtats de gènere. Es tracta d’un cicle coordinat pels Serveis Socials de la Comarca de la Llitera i finançat pel Govern d’Aragó, a través dels fons europeus Next Generation distribuïts pel Pla estatal de Recuperació, Transformació i Resiliència. Ja no podem dir que no mos n’ha tocat.
El cicle va consistir a la projecció de tres curts acompanyats d’un debat amb el públic assistent. Les projeccions van tenir lloc els dies 7, 21 i 29 d’octubre i van congregar una nodrida multitud de persones de tots dos sexes, si bé amb una certa predominança femenina. Al final de cada sessió hi havia un refrigeri per al públic assistent.
El primer debat va ser moderat per Laura Escuder Ventura, psicòloga del Servei Social de la Comarca de la Llitera. Es va visionar el curt Señor o señorito, dirigit per Cristina Piernas i Victoria Ruiz, en el que es plantejava la situació d’una entrevista de feina amb els rols invertits, protagonitzat per una empresària que sotmet un noi a una sèrie de preguntes incòmodes per sexistes. Una denuncia, amb una bona càrrega d’ironia, de les pràctiques sexistes que abunden en el món empresarial. El debat, més que animat, va girar al voltant de què passaria si les dones actuessin com els homes en totes les situacions de la nostra vida quotidiana.
El segon debat el va moderar Imma Gracia, directora de la web de notícies La Litera Información, i el curt projectat va ser Adiós tortilla. Dirigit i guionitzat per Mar Gómiz, presenta una situació en la que una dona intenta veure tranquil·lament la televisió estirada al sofà, però quan arriba el marit amb uns amics li imposen una sèrie de tasques domèstiques sobrevingudes i humiliacions de tota mena, que passen per coses normals. El curt posa de relleu tota una sèrie de maltractaments psicològics causats pels nombrosos micro-masclismes que els homes ocasionen amb els seus comportaments quotidians. El debat subsegüent va ser força calent, amb una sala enfervorida donant suport a la dona maltractada i debatent fins quin punt els homes encara poden canviar o ja no tenen remei.
Aquest curt es va completar amb la projecció d’un documental titulat Me suma o me resta, dirigit per Marisa Juan, una sèrie de dones que reflexionen sobre com l’amor romàntic sovent es converteix en un mecanisme social de subordinació de les dones, font d’innombrables situacions de violència i desigualtats. El debat final va plantejar fins a quin punt les relacions de parella estan dissenyades per a cobrir les necessitats dels homes en detriment de les de les dones.
El tercer debat va ser moderat per Arantxa Capdevila, professora de comunicació audiovisual de la URV. Aquesta vegada el curt projectat va ser Un billete a nunca jamás, dirigit per Jorge Naranjo, que també n’és el guionista. La pel·lícula mostrava la situació d’una mestressa de casa abnegada, que havia de tenir cura de tota la família suportant les exigències absurdes del marit i la indiferència feridora dels fills, en un procés que va minant la seva autoestima fins que un dia esclata i, sense dir res, ho deixa tot i se’n va amb la intenció de recuperar un antic amor. És un final obert que no delata fins quin punt se’n surt o no. El debat posterior va tractar sobre en quina mesura a les dones se les exigeix unes actituds i unes responsabilitats familiars diferents als homes. Es va plantejar també si els rols de gènere s’han transformat realment durant els últims anys. Es va comparar la funció de la dona a la família entre diferents generacions i es va concloure que les coses havien canviat molt, però la desigualtat de gènere es manté amb altres formes.
Tant els audiovisuals projectats com els debats van permetre evidenciar una sèrie de situacions que afecten a totes les dones en l’actualitat, així com constatar que encara falta molt camí per recórrer per arribar a unes relacions interpersonals més equitatives entre homes i dones. També van permetre exterioritzar pensaments i inquietuds personals del públic assistent, majoritàriament femení. El fet de compartir-ho és un bon pas per afrontar-ho.
Publicat a Temps de Franja n. 156, gener 2023
Tags: Llitera
