Vides de capellans a la guerra del 1936*

// Glòria Francino Pinasa

Des de xica havia sentit dir a casa que la vetlla del bateig de ma tia Glòria, al juliol de 1936, havia fugit el capellà que havia d’administrar el bateig a diversos infants. I sincronies de la vida, la Pili del Sastre em va deixar el llibre La Diócesis de Huesca y la guerra de 1936 de Damián Peñart y Peñart, on s’explica amb fonts orals molt interessants, la persecució i les peripècies que van patir els capellans de la Diòcesi d’Osca.

En el tercer apartat és on trobem la vida de D. José Giné Riñé, nascut a Lleida l’any 1912 i ordenat sacerdot l’any 1935 a Barcelona. El seu primer nomenament va ser com coadjutor de Vilaller, fins l’11 de juliol del 1936, data en què va ser destinat a la Parròquia de Sopeira. El dia 25 va dir missa a l’ermita de la Mare de Déu de Riupedrós de Vilaller. El president del comité li va preguntar que quan se n’aniria al poble de destí, que li havia de fer un salconduit, i D. José a la matinada següent ja era a Sopeira.

Quan hi va arribar, va trobar que la seua patrona guardava coses de l’església, perquè ja se sabia que s’havien comès moltes destrosses a esglésies i convents. El dia 27 de juliol va eixir cap a Aulet, però li van comunicar que el capellà d’Aulet ja havia fugit a amagar-se. En tornar a Sopeira, va conèixer Mossèn Baudilio Fornells, capellà fill de casa el Sastre de Sopeira, que s’anava a amagar a una cova a Sant Joan, a tocar de la muntanya del Taió, i allí, mentres a Sopeira van saquejar i cremar els retaules i sants de l’església romànica del monestir de Santa Maria d’Alaó a la plaça del Convent. Les veus orals que ho van presenciar diuen que la foguera era immensa.

Mentrestant Mn. Baudilio Fornells va anar a buscar un altre company, perquè volien fugir a França, i Mn. José es va refugiar a la casa on s’allotjava. Aquesta casa era ca de Batalla, família de Mn. Manuel Lloán Marsol, nascut l’any 1906 i ordenat sacerdot al 1930, germà de Plàcida i d’Elvira. Va ser detingut i assassinat als 29 anys a Aitona, on era vicari, juntament amb un altre sacerdot, fill d’Aitona, D. Josep Camí i Camí. Els dos van ser enterrats a Alcarràs. Recordo les paraules de la seua neboda, Inés Castán Lloán, que l’any 1936 vivia amb la casera i ell a Aitona, i una família del poble els va recomanar que tornessin a Sopeira i, ella, xica, a l’arribar a casa va preguntar “On é tio?”, i sa mare i sa tia es van posar a plorar perquè ja sabien el trist final.
D. José Giné, al veure que aquesta família patia per si el descobrien, va decidir tornar a la cova de Sant Joan, batejada com “cova hospitalària”, així consta a la fotografia que s’adjunta al llibre de Damián Peñart –la càmera fotogràfica era de Mn. Baudilio–. En soledat, va passar uns dies, fins que va sentir que s’atansava algú i ell es va espantar… Eren Mn. Baudilio i un company –segurament era el capellà parent de ca de Barrull de Sopeira–, ja que encara no havien pogut fugir a causa de la vigilància que imperava camí de la frontera. Com es rumorejava al poble on eren els capellans, van decidir buscar una altra cova, però era més xica, i D. José Giné va haver de baixar a Sopeira perquè tenia molt mal de pit. L’hi van curar escalfant segó a una paella, i posat a una bossa de roba, s’aplicava al pit. Una vegada curat, van decidir abandonar la cova i els companys es van separar.

Mn. José Giné volia que l’amo de ca de Just d’Aulet l’acompanyés a Vilaller, però tenia por, i el capellà va haver de marxar sol. Passant moltes dificultats hi va arribar, però les cases estaven tancades. Va continuar fins a Ginast i es va amagar a una feixina de blat i, arribada la nit, dos xicots el van acompanyar al bosc de Casós, on va viure un temps. En aquest poble es va refugiar a casa de Mn. Lafont, un capellà també assassinat. i menjava, per torns, a cases diferents, fins que a últims de setembre de 1936 amb cinc capellans més i un bon guia van fugir a França pel Portilló.

A Bagnères de Luchon van ser molt ben rebuts i Mn. José va ser destinat a le Petit Bourg des Herbiers, després a l’Institució de San Josep de Fontenay de Compte com a professor d’espanyol i de cal·ligrafia. A l’abril de 1938, quan els nacionals ja havien arribat a Lleida, va tornar. Va haver de ser Cap de Censura Militar a Estella (Navarra) i capellà d’una Secció d’Obusos fins que va acabar la guerra, Va continuar la seua labor pastoral a les Borges Blanques, Camporrells i Adahuesca. Segons l’autor del llibre, Mn. Giné Riñé tenia escrita de forma detallada tota la seua història durant la guerra del 1936.

Pel que fa a Mn. Baudilio Fornells Erta, nascut a Sopeira l’any 1910, va ser ordenat sacerdot a Barcelona pel Bisbe D. Manuel Irurita, el 22 de gener de 1933. Mn. Baudilio Fornells va cantar missa per primera vegada a l’església del monestir de Nostra Senyora de la O de Sopeira el dia 29 de gener de 1933, apadrinat per un tio seu, D. José Martí Navarre, i una cosina germana, Dª Ramona Erta Porté, a més del sermò presidit per Mossèn Manel Villega Moré, arxiprest de Sopeira, i vicari de Santorens durant molts anys. Va regalar una fotografia del Cos Sant, Benet Latràs, –abat del monestir de Santa Maria d’Alaó des de 1669 fins 1682, el cos incorrupte es conservava a la cripta fins la crema de la guerra del 1936– a la parròquia de Sopeira. El seu primer destí va ser Isclles, on es trobava en el moment d’esclatar la guerra, després va exercir de sacerdot ecònom a Peralta de Alcofea, fins que aquesta població va canviar de bisbat, i va ser destinat a Juneda, on va exercir com a sacerdot ecònom vuit anys. Així mateix va inaugurar l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida i va ser delegat diocesà de migracions. Gran devot de la Mare de Déu dels Pobres va organitzar diverses activitats al respecte a Lleida, Barcelona i va fer molts viatges a Banneux (Bèlgica). Quan va emmalaltir va ser sacerdot de l’Oratori dels Dolors de Lleida, ciutat on va morir el dia 4 de desembre de 1970.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 149, abril de 2021