Veus del cerç recorregueren la Franja el Dia Internacional de la Llengua Materna*

// Carles Sancho Meix

Com cada any, des del 2016, el 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO. A l’Aragó qui s’encarrega de programar i promocionar les diferents activitats que organitzen les entitats és la Direcció General de Política Lingüística que, a la vegada, presenta convocatòries pròpies de caràcter més general. Actes culturals que se celebren entre els mesos de febrer a l’abril.

La DGPL, per fer més visibles les llengües catalana i aragonesa, minoritzades en la nostra comunitat, va presentar a Saragossa el documental Vozes en o zierzo / Veus en el cerç / Voces en el cierzo. Aragonés i catalán, nuestras llenguas sota la direcció de Vicky Calavia, en què fa una anàlisi del passat, present i futur de les nostres llengües i on hi participen diversos filòlegs especialistes . Està previst que es projecte a tot el territori aragonès durant els pròxims dos anys,. La mateixa entitat també presentà Manual de buenas prácticas sobre lenguas propias de Aragón que es pot descarregar d’internet. L’obra analitza la situació de les llengües minoritzades a l’Aragó en els diferents àmbits i aporta suggerències per a la seua aplicació a l’ensenyament, als mitjans de comunicació i a les administracions públiques.

Enguany s’han fet més de 140 activitats programades en més de 50 municipis aragonesos: lectures dels nostres autors, tallers, xerrades, còmics, publicacions, concerts, treballs literaris, cinema, jocs tradicionals, representacions teatrals, investigacions, presentacions de llibres, taules redones… que s’han realitzat en els centres escolars, instituts de secundària, biblioteques, ajuntaments, centres culturals, on line… En el Seminari Autonòmic de Professors de Català d’Aragó els centres treballen els refranys d’hivern i editaran un vídeo sobre el material recollit i en el projecte del Mapa Lingüístic Interactiu de les Llengües Romàniques han de gravar un vídeo llegint un text per penjar-lo en un mapa compartit amb altres parlants de l’aragonès i l’asturià. Este mes de febrer es van lliurar els Premis Literaris atorgats pel Govern d’Aragó que donen suport i reconeixement a les llengües pròpies: el Guillem Nicolau, en català, al periodista de Vall-de-roures Lluís Rajadell per Terra agra i l’Arnal Cavero, en aragonès, al professor de Filosofia de Plan José Solana Dueso per La deleria del cobalto. Es presentà, a la capital aragonesa, l’Obra completa poètica de Desideri Lombarte editada per l’Instituto de Estudios Turolenses que inicia la col·lecció Biblioteca Turolense. A Mequinensa el mapa de toponímia de la població del Baix Cinca, el número 4 de la col·lecció Toponímies d’Aragó, i el III Premi d’Investigació Jesús Moncada que s’atorgà al treball de Jaume Albiol Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX. L’Associació Cultural del Matarranya organitzà la conferència on line Sociolingüística de la llengua catalana a l’Aragó a càrrec de Natxo Sorolla professor universitari de Pena-roja de Tastavins, dins de les Jornades de Reflexió en Positiu sobre el Futur de la Nostra Llengua.

Les activitats programades per celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna cada vegada són més nombroses i es fan a més municipis de la nostra comunitat i és que les llengües minoritzades aragoneses estan en greu perill de desaparició si no s’intensifica la seua dignificació i promoció. Perdre l’aragonès i el català significaria empobrir el nostre patrimoni cultural llegat dels nostres avant passats. Ja en el Dictamen de 1997 sobre la política lingüística de les Corts d’Aragó s’incidia en el “reconeixement de la realitat multilingüe d’Aragó, com una riquesa cultural pròpia de la Comunitat Autònoma que forma part del seu patrimoni històric, en conseqüència les llengües minoritàries han de ser especialment protegides per l’Administració”. D’esta urgent necessitat, prou evident, s’ha fet imprescindible, molts anys més tard, la creació el 2015 de la Direcció General de Política Lingüística en el Govern d’Aragó per protegir i promocionar les llengües pròpies, històriques i minoritzades del nostre territori: el català i l’aragonès.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022