Una mágica «Nit de Joglars» homenatjà l’Àngel Villalba*

Escrit per Redacció al 29 de març de 2022. Publicat a Aragó, Territoris

// Marià Álvarez

El passat dijous 10 de juny va tindre lloc al Centre Cívic Delicias de Saragossa la segona jornada de les Nits de Joglars que organitza, des de fa 25 anys, tots els dijous de juny, el rapsode i promotor cultural, Luis Felipe Alegre.

El primer dijous, dia 3, va estar centrat en la llengua aragonesa i aquest últim va estar dedicat principalment a la llengua catalana dins d’Aragó, alhora que retia homenatge a la figura i la trajectòria del cantautor favarol Àngel Villalba que presentava dins d’aquest marc inigualable el seu darrer llibre L’adéu del cantautor.

Els actes començaren a les sis de la tarde amb un col·loqui sobre la Creació aragonesa en català, amb la participació de Màrio Sasot, presentat com a «professor i estudiós de les manifestacions culturals de l’Aragó catalanoparlant» , Ángel Villalba, «poeta i cantautor», i Merxe Llop, «professora i escriptora, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2020», els quals van estar acompanyats pel Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, i de Luis Felipe Alegre, coordinador del cicle.

Sasot glosà l’eclosió literària i musical que sorgí a la Franja als anys 70 del segle XX al caliu dels moviments vindicatius per la dignitat de la llengua i el naixement de les associacions culturals, on escriptors com Moncada i cantautors com el mateix Villalba i Tomàs Bosque en van ser pioners a l’hora de fer cultura cantada i escrita en la seua llengua.

Merxe Llop donà unes clares pinzellades de les característiques de la llengua de Villalba («clara, senzilla i punyent») i analitzà l’estructura i continguts estilístics i temàtics dels poemes de L’adéu del cantautor.

L’Àngel rememorà els seus inicis com a cantautor, allà per l’any 68 a Barcelona, en el marc de les lluites obreres i el món llibertari i el seu esperit rebel «contra el normativisme lingüístic excloent d’alguns sectors catalanistes y contra el xapurriadisme d’alguns sectors de l’Aragó».

Després d’un animat i interessant col·loqui entre el públic i els ponents, a les 8 de la tarda començà a sala d’actes principal del Centre Cívic la sessió musical. L’obrí la Chaminera, duo format per María José Menal i Ángel Vergara, que va oferir un recorregut per les llengües del cançoner aragonès en aquesta llengua, en castellà i en català, tot en un to íntim i càlid que despertà l’emoció i el respecte del públic.

A continuació, un veterà i entusiasta animador cultural de les nits saragossanes, anomenat popularment Rodo, delità el públic amb la recitació d’uns poemes en gallec i castellà de, i dedicats, a Rosalia de Castro.

Després, Joan Artigas Arpal, resident a Sant Cugat, amb arrels a Xiprana (Casp-Baix Aragó) i amic de l’ànima de l’Àngel Villalba va combinar un repertori de poesia cantada amb lletres d’autors catalans com Gabriel Ferrater, cançons d’autors aragonesos com Labordeta, Carbonell i La Bullonera i un parell de peces del propi Villalba.

Finalment, el trobador de Favara, més de cinquanta anys a sobre dels escenaris, agarrà el seu instrument, híbrid de guitarró i timple canari, i tocà quatre de les seues cançons més populars que arrencà els aplaudiments d’un públic entregat i alçat dels seus seients.

Un eixam de cançons i de llengües que deixaren un dolç sabor de mel a totes los assistents, que ompliren de gom a gom la sala.