Reus, capital de la cultura catalana 2017

// José Miguel Gràcia i Carles Sancho

De ben segur que haureu escoltat alguna vegada la frase “Reus, París, Londres”. Els que tenim una certa edat la recordem escrita als vidres de darrera dels cotxes, els anys 60 i 70. Aquesta vocació de la ciutat de desig de capital mundial provoca sempre algun somriure, tot i que només s’entén per la seva posició d’enfrontament davant la seva rival, Tarragona. Sembla que l’origen de la frase es remunta a abans del mortífer atac de la fil·loxera a les vinyes, quan Reus era un dels tres principals mercats del món en la fixació dels preus dels destil·lats. La llista de personatges reusencs il·lustres és interminable, només cal recordar Antoni Gaudí, Joan Prim i Marià Fortuny, per a la resta, entreu a la Viquipèdia i veureu la gran llista. És un gaudi fer una passejada pels carrers de la zona de vianants del centre, nets i ben endreçats, plens de comerços, establiments de restauració i cafeteries, molt de silenci i tranquil·litat. Amb motiu de ser enguany Reus la capital de la cultura catalana, potser l’excusa perfecta per a visitar i conèixer millor la ciutat, ja que s’ha programat molts actes i convocatòries per esta concessió honorífica molt merescuda per a la capital del Baix Camp: exposicions, concerts, teatre, Recercat, presentacions, trobades… També mereix la pena aprofitar per a fer turisme cultural i seguir la interessant ruta modernista molt ben indicada amb construccions notables de principi del segle passat o la ruta de Gaudí i visitar el seu museu a la Plaça del Mercadal. Si voleu un tast visual del primer itinerari podeu entrar al Finestró del Gràcia i veureu un excel·lent reportatge fotogràfic dels principals edificis del modernisme reusenc.

Casa Navàs de Reus. Foto: Deosringas / Wikimedia Commons