Montanui, amb la cultura pirinenca*
// Glòria Francino Pinasa
Montanui és un municipi format per disset nuclis xics on es pot gaudir d’una naturalesa espectacular, art, restes medievals i cases molt antigues. Aquesta tardor ha estat notícia per la instal·lació d’una estatua de Pau Donés, obra dels artistes Rafael Arzuaga i Txordi Ricart amb una placa commemorativa de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on van atendre el cantant durant la seua malaltia.
I més recentment, el dissabte 16 d’octubre es van celebrar, a la sala de sessions de l’Ajuntament de Montanui, la divuitena edició de les Trobades culturals pirinenques, enguany centrades en les Accions dinamitzadores al Pirineu, amb molta afluència de públic. Aquestes jornades estan organitzades per la Societat Andorrana de Ciències i el Centre d’Estudis Ribagorçans, amb el suport d’altres centres d’estudis de tot el Pirineu: andorrà, aragonès, aranès, basc, català, francès, i patrocinades per onze institucions, encapçalades per l’Ajuntament de Montanui.
Les ponències van abordar diverses temàtiques.
Dins l’àrea de turisme, Ester Noguer parlà de «La gastronomia i la trumfa de Camprodon»; Xabier Kerexeta, de «El patrimoni cultural com a eina de dinamització transfronterera al País Basc»; Ramon Felipó informà sobre Queralt i els Rasos de Peguera. Montserrat Molí exposà com es donà a conèixer al món Núria als segles XVII i XVIII.
De l’àmbit museístic, Jordi Canet parlà de la Cúria-Presó del segle XIV de Castellò d’Empúries i el Pirineu, i Manel Rocher del Pyren-Rosta, Museu de Pirineisme a Salardú; Jordi Pasques va portar un mapa museístic de tot el Pirineu català.
Hi va haver també ponències de caire històric. Pere Porta va presentar «Passeig literari pels camins pirinencs» lligats a l’història, Maria José Atienza explicà «La supervivència de Paula i Henri, jueus salvats de la persecució nazi al 1942, a Les»; Daniel Areny va exposar «La història de l’esquí a Andorra».
També es va parlar d’associacions, com les de la vall de Querol a França, a càrrec d’Andreu Balent; o la reivindicació del Ripollès per part d’ Antoni Llagostera. També es presentà l’associació de Som Castanesa per alguns dels seus principals activistes, com la Carme Badia, Núria M. Farrè i Tània Strecker.
Rosa Serra va donar a conèixer uns interessants «Recursos forestals del Berguedà»; Eva Fiter va parlar de Pallarsactiu, un pla per a impulsar l’economia de la comarca, i Antoni Pol donà idees per «Dinamitzar el Pirineu».
El tema de la llengua va ser tractat pel catedràtic en paleografia de la UAB Jesús Alturo i la doctoranda Tània Alaix que van presentar un «Text escrit en català pel subdiaca Ramon de Cabó l’any 1105». El filòleg de la UDL Jordi Suils, va referir-se als «Reculls de paraules i al canvi lingüístic ribagorçà». Guillem Lluçà va dissertar envers la importància de «La memòria oral per relligar el Pirineu».
També es van presentar revistes com Cadí Pedraforca i Garona Nogueres, Ripacurtia i el llibre Aliances territorials pririnenques de 2020.
Aquesta activitat intel·lectual es va complementar amb la gastronomia ribagorçana, així com excursions a Bonansa i Castanesa, amb la visita al museu etnogràfic d’aquesta població.
El proper any sortiran publicades aquestes ponències, a més a més de les que es van enviar escrites amb la mateixa finalitat de dinamitzar aquesta àrea del Pirineu.
*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021
Tags: Ribagorça