Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

L’escriptor Sergio del Molino, a Tamarit*

// Pep Esplugatrenc

L’escriptor Sergio del Molino va impartir una xerrada a Tamarit de Llitera el passat 25 de setembre, en el marc del 10è Fòrum ‘Somos Litera’ organitzat per la revista comarcal del mateix nom. Sergio del Molino és un escriptor amb una àmplia obra novel·lística, conegut pel gran públic per La España Vacía, un assaig d’història cultural publicat el 2016 que va gaudir una repercussió mediàtica fora mida. Tan gran com els debats, les incomprensions i les dinàmiques territorials que va desencadenar.

En la seua xerrada, l’escriptor va mostrar-se sorprès per les interpretacions que molts lectors van fer del seu llibre, principalment perquè ell mai va pretendre fer cap crítica al despoblament del món rural. Des del seu punt de vista, potser una mica inconscient, la gent viu on vol i no hi ha res a dir.

Amb La España Vacía, l’escriptor va voler destacar el fet que bona part de les persones que viuen a les grans ciutats, mantenen una connexió molt forta amb un imaginari rural idealitzat que influeix en les seves actituds i formes de ser, per més urbanites que siguin. Del Molino ho va exemplificar amb el cas de son iaio, que tota la vida va viure a Madrid, fins que en jubilar-se com a treballador d’El Corte Inglés es va comprar una casa a un poble de la zona de Calatayud d’on era originària la seua família. Sense haver-hi viscut mai ni tenir-hi cap relació més enllà d’una hipotètica filiació familiar llunyana, s’hi va instal·lar de manera permanent, va començar a fer hort, es va comprar un bastó, una boina i una jaqueta de pana i es va mimetitzar amb els iaios d’aquell poble, gairebé com si restablís un estrany equilibri atàvic amb el seu llinatge i el seu territori. Això és el que va moure a Del Molino a escriure aquell assaig. Segons ell, aquest és un comportament molt comú que ha estat menystingut per la majoria de les anàlisis de la societat espanyola, i va arribar a afirmar que cap partit que vulgui governar Espanya pot ignorar-ho si vol entendre el país.

En canvi, La España Vacía va ser llegit per la major part del públic com una reivindicació del món rural i una crítica als processos de despoblament, cosa amb la que ell va dir no estar-hi en absolut d’acord. Fins i tot es va mostrar molt bel·ligerant amb el concepte de la ‘España vaciada’ pel que podia tenir de crítica al procés de modernització dut a terme entre el tardofranquisme i la Transició del 78, que ell considera que va donar lloc a l’única etapa de la història d’Espanya que es podria aproximar a l’ideal d’una democràcia lliberal. Durant tota la seua xerrada, Del Molino es va esforçar per deixar clar que ell era partidari de la democràcia lliberal com a forma de gestionar l’esfera pública, sota el supòsit que les persones són lliures per a decidir el que volen. Des d’aquesta perspectiva, la qüestió del despoblament deixava de tenir sentit.

L’acte es va realitzar al pavelló municipal de Tamarit i va comptar amb un aforament restringit de 150 persones a causa de les mesures anti-covid. Responsables polítics municipals i comarcals van interpel·lar el ponent durant la sessió, que més que respostes va tendir a proposar noves preguntes. A la fi, Sergio del Molino no va donar cap solució al problema del despoblament perquè, des de la seua perspectiva, no ha de representar cap problema. I en cas que ho fos, per a resoldre’l només caldria aplicar els principis deliberatius de la democràcia lliberal, representada de manera imperfecta pel sistema polític actualment existent. Un punt de vista que podem suposar compartit per una bona part del nostre sistema polític.

Un moment de la xerrada / Pep Espluga


*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: