Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

La prehistòria de la Llitera enceta una nova col·lecció del CELLIT*

// Josefina Motis

El Centre d’Estudis Lliterans CELLIT ha presentat recentment una nova col·lecció d’estudis monogràfics sobre la comarca, que du per nom «Gypsa», dedicada a treballs d’investigació monogràfics que per la seva extensió no tenen cabuda a la revista periòdica Littera. Es preveu que s’hi tractaran temes relacionats amb les humanitats, la natura i el patrimoni en sentit ampli. ‘Gypsa’ es el plural de Gypsum en llatí, un nom que fa referència a la serra de les Gesses que travessa la comarca de la Llitera de costat a costat.

El primer número que ja hem rebut les sòcies del CELLIT es titula «La metal·lúrgia del coure i bronze a la prehistòria de la Llitera (Osca)» i és un estudi molt acurat sobre els jaciments de la zona elaborat per Joan Rovira Marsal, president del CELLIT, i els arqueòlegs Josep Gallart Fernández i Antoni Llussà Guasch.

Els estris metal·lúrgics de coure i bronze i les motlles de fosa, trobats en 14 jaciments d’aquesta comarca, abasten des dels inicis de la metal·lúrgia fins a la primera edat de ferro, entre 2500 i 550 aC, un arc temporal de dos mil·lennis d’història.

Les característiques i potencialitats agrícoles i ramaderes de la zona queden paleses pel tipus d’objectes trobats en els jaciments, que mostren un elevat nivell tecnològic dels assentaments i una pràctica metal·lúrgica plenament desenvolupada. Diuen els autors que això pot estar vinculat a la seua situació geogràfica, una zona de confluència i distribució de idees i de cultures entre la vall del Ebre, les valls del Segre-Cinca i les planes de Lleida.

Es un treball molt acurat, amb nombroses imatges de les peces trobades, que han estat analitzades amb mètodes especialitzats per explicar-ne les seves característiques i funcions, i consta de 28 pàgines de bibliografia, cosa que demostra un treball molt intens, que diuen els autors que s’ha anat «cuinant» a poc a poc.

Tot plegat aporta una informació de molt valor per enriquir el coneixement sobre el territori, que pot servir per sensibilitzar i conscienciar del seu valor, així com de la necessitat de protegir un patrimoni que pot explicar el passat de tots nosaltres.

La publicació està dividida en 14 capítols que es corresponen amb els 14 jaciments analitzats. N’hi ha quatre de Tamarit de Llitera (Camí d’Algaió; Regal de Pídola, Vallbona, Sauvella / Torre Piniés), 4 de Sant Esteve de Llitera (Sosa II; Olriols, les Forques I i II); 2 de Castellonroi (Serra Monderes i Pantà de Santa Anna), 2 d’Açanui-Alins (Cova del Moro i El Turmo), i 2 d’Albelda (Les Corques i la Coma del Bep II).

El CELLIT va organitzar la presentació d’aquest primer número de la col·lecció «Gypsa» el passat 24 de febrer al Centre Cultural Juvenil de Binèfar, de la mà d’un dels seus autors, l´arqueòleg Josep Gallart.

La col·lecció «Gypsa» no té unes dades de publicació predeterminades, els diferents monogràfics aniran sortint segons els treballs i possibilitats disponibles. Informen que la pròxima monografia serà un inventari de les campanes de la Llitera a càrrec de Joan Alepuz, especialista en el tema.


*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: