La fàbrica de tomates*

// Glòria Francino Pinasa

Que ningú pensi en llegir el títol que és un plagi de l’esplèndida novel·la de Roal Dahl, Charlie i la fàbrica de xocolata. De cap manera! Senzillament és el que podria haver estat i no va ser.

Efectivament als anys cinquantes del segle XX, el vicari de Sopeira, en aquells moments, Mn. Jordi Pardell, amb visió de futur, va proposar al poble crear una fàbrica de tomates, ja que el cultiu d’aquesta hortalissa roia era molt fructífera i saborosa a l’Horta i al Camp de Sopeira. Al segle XX els nostres padrins i pares portaven al mercat setmanal del Pont de Suert, que se celebrava els diumenges a la Plaça Mercadal, aquests i altres fruits de la terra, que teniven molta requesta, com els raïms, els préssecs, les olives negres a l’hivern, i altres. També els pagesos de Sopeira en veneven a les fires de pobles com Bonansa, Vilaller, Barruera…

Però, ve’t astí que no li van fer cas al capellà emprenedor. Una llàstima! En aquell temps alguns treballaven a l’ENHER, altres van seguir amb els seus minifundis agrícoles i ramaders. Potser si esta possible fàbrica o d’altres empreses s’haguessin dut a terme a molts dels nostres pobles, actualment no hi hauria tanta despoblació. Qui sap si no mos hauríem quedat més joves al poble per treballar a la fàbrica o conrear trossos amplíssims de tomateres? Aigua de reg i terres fèrtils i bon clima no en falten a Sopeira. Fins a dia d’avui, encara fem el planter de la llavor dels nostres propis tomates, que guardem quan fem la conserva als mesos de setembre i d’octubre.

Si la fàbrica de tomates s’hagués construït, on l’haurien posat? A La Pllana de Soperuny, vora del Camp, a l’Horta o a prop de La N-230 a Vinya l’Abat, on es va proposar sobre finals del seixantes i començament dels anys setantes del segle passat de fer un poble nou, que hauria estar més solà, però al mateix temps no hauria tingut el microclima amb l’aire d’Escales ni l’encant del forat de Sopeira? —Sort que no va reeixir aquesta proposta, jo m’hauria quedat al poblle vell!—. Tant ti val! No es va fer ni una cosa ni l’altra.

En el cas de l’existència d’una fàbrica de tomates a Sopeira, quants llocs de treball hauria generat? Entre els cultivadors, conservers, creadors d’envasos, traginers i comerciants del producte, uns quants, i per a un poble com Sopeira, suficients. Ves a saber si alguns que han marxat no s’haurien quedat, com és ara jo, potser seria una conservera o pagesa que cultivaria molts tomates durant l’estiu. Segurament hauríem posat hivernacles, perquè no es gelessin a l’Horta o a la Vinya i no es pedreguessin, com aquest any. O potser aniria amb la furgoneta a vendre’ls als mercats setmanals, com he fet, esporàdicament, alguns estius, al mercat del Pont de Suert, seguint la tradició del meu pare o d’altres veïns, per ajudar, però llavors d’una forma fixa i periòdica.

A la major part dels pobles de muntanya de la Ribagorça, a part de la indústria hidroelèctrica, pràcticament només hi ha entrat el turisme, i l’agricultura i cuidar animals, amb el temps, ha quedat reduït a pocs habitants.

No ho sabrem mai, però cal reconèixer que va tinre una gran idea mossèn Pardell i li haurien d’haver fet cas, i almenys pobles com Sopeira tinrien més cases obertes durant tot l’an!

---

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021