Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Jornada Cinga 2021 de l’IEBC: «De Chalamera a Mequinensa: de Sender a Moncada»*

// Redacció

Dissabte 2 d’octubre, en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga, va tenir lloc una nova edició del CingaFòrum de l’IEBC, que cada any congrega socis i simpatitzants al voltant d’un tema d’interès comarcal. Enguany, als 120 anys del naixement de Ramón J. Sender a Chalamera i als 80 anys del naixement de Jesús Moncada, es va creure oportú parlar conjuntament sobre aquests dos il·lustres autors de la ribera del Cinca.

La jornada es va dedicar a la recentment desapareguda Magda Godia, per la seua destacada contribució a la difusió de la figura i l’obra de Moncada, a banda de la bona acollida que sempre va dispensar a les activitats de l’IEBC.

Pep Labat va obrir la jornada destacant que, des de dos poblacions diferents però que al cap i a la fi veuen passar la mateixa aigua, Sender i Moncada van pouar matèria literària per bastir les seues obres, cadascú en la seua llengua, reflex del “llenguabarreig” que constitueix la nostra comarca.

La primera intervenció va córrer a càrrec d’Antonio Ibáñez Izquierdo, actualment redactor en cap d’El Periódico de Aragón i amb lligams familiars a Alcolea (on l’autor de Requiem por un un campesino español va passar també els seus primers anys). Ibáñez Izquierdo va fer un repàs exhaustiu de la vida de Sender i va destacar el triple exili que va patir (del paisatge de la seua infància, polític, del país) fins a esdevenir professor d’universitat a Los Ángeles a Estats Units. També va analitzar com en el seu procés creatiu, Sender part d’una realitat local, la idealitza i acaba construint amb ella valors universals, és el cas del primitivisme de l’habitant del Baix Cinca, representat pel pagès noble i la justícia social que són elements que es troben a tota l’obra de Sender. Tot seguit, la doctoranda en Filologia catalana, Laura Farré, va dissertar sobre el valor simbòlic del paisatge en Moncada i la mestria de l’autor per a dotar-lo de significat. El paisatge és un element indispensable que complementa la història, ajuda a crear els personatges i conforma els espais comuns.

Després d’una breu pausa, l’il·lustrador Roberto Morote, acompanyat a la taula per Esteve Betrià, va donar compte del complex procés d’adaptació del Camí de sirga a novel·la gràfica. L’il·lustrador i guionista va explicar com va néixer el projecte d’edició de l’obra mestra de Moncada en format de còmic i en les tres llengües d’Aragó i, seguidament , va descriure el procés de documentació utilitzat per crear els dibuixos i els diàlegs de l’adaptació.

Al vestíbul de la seu de la Comarca es va poder veure durant al matí una exposició de l’obra prolífica de Sender al costat de les obres i traduccions de Moncada a diverses llengües, gràcies a la col·laboració dels ajuntaments de Chalamera i Mequinensa. La jornada es va retransmetre en streaming a través de la pàgina web de l’IEBC, on ha quedat enregistrada.

La visita a una exposició fotogràfica col·lectiva de paisatges de la comarca va suposar el contrapunt visual al contingut literari de la jornada. L’exposició, que combina les imatges amb citacions extretes de les obres de Sender i Moncada, es podrà visitar en el local de FotoEnric (al Cegonyer de Fraga) fins al 6 de novembre.

Els qui van voler passar de la teoria a la pràctica, a la caiguda del sol es van desplaçar fins a l’ermita de Chalamera per contemplar l’assolellament, fenomen que consisteix en la plena coincidència de la llum que entra a l’ermita quan es pon el sol amb la imatge de la mare de Déu, que es produeix pels volts de l’equinocci de tardor.

Una imatge de la jornada / Ajuntament de Mequinensa


*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: