Posada Guadalupe

Tres jornades d’estudi per a explicar la pluralitat lingüística d’Aragó

// Marià Álvarez

Una quinzena de periodistes provinents de diferents punts d’Aragó i amb diferents situacions professionals assistiren, a la sala de conferències de l’Associació de Periodistes d’Aragó a Saragossa, a un seguit de tres Jornades de Treball que portaven com a tema: “Informar sobre pluralitat lingüística a l’Aragó”.

Jornada sobre la pluralitat lingüística d’Aragó. Foto: Nacho López Susín

Les Jornades estaven patrocinades i organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó.
Les sessions van tindre lloc los dies 21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, i el seu objectiu era donar a conèixer als professionals de la comunicació i la informació la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.
 En la sessió que obria el cicle, la qual tenia com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” intervingué en primer lloc el director general de Política Educativa, Ignacio López Susín, que parlà dels diferents canvis, avenços i retrocessos, que dins de l’Estatut d’Autonomia i altres àmbits de la legislació aragonesa havia tingut el reconeixement i el suport de les llengües minoritzades en aquesta comunitat autònoma. La periodista Amaya Gàllego parlà de l’origen històric de l’aragonès i de les principals fites assolides per aquesta llengua en les primeries del segle XX.
En la segona sessió, el periodista Rubén Ramos exposà el tema: “Camino de nada? La lengua aragonesa.” on parlà de la precària situació d’aquesta llengua i del tradicional menyspreu que ha tingut fins i tot entre els mateixos parlants. També despertà força l’ interès dels assistents la tensió existent entre els partidaris de la elaboració d’un aragonès comú vàlid per a totes les varietats o mantindre l’ús de les varietats de forma aïllada una de l’altra.
Màrio Sasot va iniciar la seua exposició titulada “La llengua catalana a l’Aragó, la gran desconeguda”, fent una mapa de situació d’on es parla el català a l’Aragó, i quines característiques presenta al llarg de la Franja. Va descriure un panorama de la llengua escrita, des de l’edat mitjana fins l’actualitat i donà a conèixer els principals escriptors aragonesos en llengua catalana, així com intel·lectuals, periodistes i altres personalitats rellevants d’origen franjolí.
Va ser destacat, en l’apartat de precs i preguntes, l’ interès que els periodistes assistents van mostrar per conèixer la situació i l’existència d’aquestes llengües a l’Aragó i coincidiren en la necessitat de que des dels mitjans de comunicació hi haja més visibilitat i sensibilitat cap a aquesta part important del nostre patrimoni.

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: