Els alumnes de català del Matarranya viatgen a l’Alguer

Written by Redacció on 6 de juny de 2017. Posted in Matarranya, Territoris

// Pepa Nogués

Des de l’assignatura de català de l’IES Matarraña hem organitzat per primera vegada este curs un viatge d’intercanvi cultural que ha tingut lloc a l’Alguer (a l’illa de Sardenya, Itàlia) aprofitant els dies abans de Setmana Santa, entre el 4 i el 8 d’abril. L’elecció del lloc va ser cosa dels participants, els alumnes de català de 3r i 4t de l’ESO. De tots els territoris de parla catalana van escollir l’Alguer; segurament atrets pel fet d’estar en una illa i tenir unes platges i uns penya-segats espatarrants. Però, de seguida que ens vam posar a preparar el viatge ens vam adonar que seria quelcom molt especial: Vam rebre molt de suport, també d’entitats i empreses que van col·laborar econòmicament, i ens van ploure els missatges amb contactes i suggeriments per visitar este lloc desconegut i llunyà per nosaltres fins aleshores, però amb el qual compartíem la nostra llengua materna. Només arribar ja ens vam sentir molt acollits: ens esperava tota la Junta de l’entitat Òmnium Cultural de l’Alguer que ens havien organitzat un partit de futbol 7 amb un equip de juvenils perquè contactàrem amb el jovent de la ciutat. Així, els alumnes disputaren un amistós Alguer-Matarranya que va ser el seu primer partit “internacional”. A la nit, vam coincidir amb un concert del grup alguerès els Pirates que fan música folk i tradicional en italià i, alguna cançó, en català. El lloc era el restaurant-pizzeria Poco Loco on, a més de ser molt acollidor, fan unes pizzes de metre per llepar-se els dits. L’endemà al matí vam visitar l’Oficina de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer i ens va rebre el seu delegat, Joan Elies Adell; qui va resultar ser de Vinaròs i bon coneixedor de la nostra comarca. La seua tasca, segons ens va explicar, és recolzar l’Ajuntament i les entitats locals en el foment de la llengua i les tradicions de la cultura catalana de l’Alguer. Vam aprofitar per visitar l’oficina de turisme, on atenen en català, i el nucli antic de l’Alguer. La seua arquitectura gòtica, renaixentista i barroca, juntament amb el blavet de les cases, podria recordar al Matarranya, si no fos per la llarga muralla medieval flanquejada pel mar que va convertir la ciutat en una fortalesa militar. A la tarda ens vam tornar a trobar amb Òmnium Cultural, esta vegada amb gent gran i alumnes de català dels cursos que organitzen per tal d’intercanviar jocs tradicionals. Els alumnes havien investigat amb els iaios del Matarranya i van ensenyar als algueresos jocs com els ossets, els patacons o les birles. Entre visita i visita vam poder gaudir del Parc Natural de Port del Comte, la impressionant Cova de Neptú amb els seus 654 esglaons per accedir-hi i les platges d’arena blanca. El darrer dia ja fou completament turístic i ens vam apropar al poble pesquer de Bosa atrets per conèixer com seria una platja amb el que anomenaven arena negra. Corona la població un castell coetani al de Vall-de-roures. Molt bonic escoltar la guia parlant sard, la llengua materna majoritària de l’illa i també minoritzada. Interessants les seues explicacions: Este castell s’erigeix quan formàvem part de la Corona d’Aragó i és que la vostra història és també la nostra història. Arran d’esta història comuna, va arribar el català a l’illa, tot i que després es conservaria només a l’Alguer. En l’actualitat, mentre el català és la llengua habitual de la gent gran, els seus fills ja no la parlen i els infants ni tan sols l’entenen. A Itàlia hi ha desenes de dialectes i 12 llengües a més de l’italià, però el Govern només n’ha reconegut 2 com a cooficials, el francès i l’alemany. No obstant això, hi ha diverses entitats culturals que treballen pel català a l’Alguer sense perdre l’esperança. De fet, un element extern com va ser el vol regular Girona-L’Alguer de Ryanair durant 12 anys va resultar un revulsiu insospitat per la relació entre l’Alguer i Catalunya i, conseqüentment, pel català. Caldrà confiar, doncs, en una altra Santa Ryanair, com deia el cantant alguerès Claudio Sanna, per a la llengua.