El còmic Camí de sirga navegà per Fraga*

// Rosa Arqué

Dins de la Jornada CingaFòrum 2021 de l’IEBC es va presentar el còmic Camí de Sirga, l’adaptació de l’obra mestra de Moncada en format de novel·la gràfica, un projecte que va nàixer fa més de tres anys gràcies a la idea inicial del responsable de Gara Edizions, Chusé Aragües, i el treball conjunt de l’Ajuntament de Mequinensa, el Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i al jove dibuixant andorrà Roberto Morote.

A la presentació, l’il·lustrador Roberto Morote, acompanyat a la taula per Hèctor Moret, va donar compte del complex procés d’adaptació del Camí de sirga a novel·la gràfica. Morote va explicar com va néixer el projecte i, seguidament , va descriure el procés de documentació utilitzat per crear els dibuixos i els diàlegs de l’adaptació i va agrair la col·laboració que va tenir de la gent de Mequinensa.

Respecte a l’argument, va recordar que el còmic «no és la novel·la de Moncada, sinó que és una peça autònoma i així s’ha de llegir perquè el resultat és sorprenent. Continua sent un testimoni bellíssim, una novel·la de personatges, una obra coral amb històries que es creuen i amb la presència de l’humor moncadià» També és cert que tot el que apareix a la novel·la original no hi cap al còmic i per això va ser tant interessant escoltar l’autor com explicava el procés creatiu, la selecció de personatges o l’adaptació que ha fet de la història. Pel que fa al dibuix, Morote va contar que hi va fer un procés de reflexió, que va decidir dibuixar en blanc i negre per marcar la sensació de nostàlgia i que va utilitzar tècniques digitals però també llapis i tinta.

Podem pensar que adaptar Camí de Sirga al format de còmic és enriquidor però també complicat a causa de la seva estructura complexa i de la varietat de les històries i personatges que hi apareixen. Ara bé, resulta més estrany pensar que la traducció al català també va tindre les seves dificultats, com molt bé ens va explicar Hèctor Moret, tot exposant l’oposició que s’havia originat entre una versió en català normatiu i una altra que mostrés la parla local de Mequinensa. A més, la novel·la original no té pràcticament diàlegs, així que es van haver d’inventar en la majoria dels casos. «I en aquest punt va sorgir el conflicte lingüístic perquè l’obra de Moncada està escrita en català estàndard, encara que hi trobem algun tret dialectològic» —explicà Moret.

La novel·la gràfica es pot llegir en castellà, català i aragonès però no és una edició trilingüe sinó tres edicions diferents aparegudes gràcies a la col·laboració de GP Ediciones, Gara d’Edizions i Trilita Edicions, i al treball de traducció i adaptació lingüística de Chusé Aragüés per a l’aragonés, Roberto Morote per al castellà i Hèctor Moret per al català.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 151, novembre de 2021