Temps de Franja

Escrit per Josep Espluga al 27 de maig de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Tags: Vinyetes al vent

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

«En cap moment no he volgut fer un llibre massa seriós ni trascendent»*

MÀRIO SASOT, GUANYADOR DEL PREMI GUILLEM NICOLAU 2017

// Merxe Llop i Ramon Mur

Màrio Sasot Escuer (Saidí, 1951), ex professor, periodista i membre del duo Recapte, s’ha decidit, després d’uns quants treballs de caràcter assagístic sobre la llengua, la cultura i la cançó de la Franja, a escriure una obra de creació. Una novel·la biogràfica on l’autor tracta qüestions més íntimes i personals i ajusta comptes amb el seu passat sense acritud, d’una manera nostàlgica, irònica i, de vegades, divertida. El que fou director d’aquesta revista en los seus primers onze anys de vida, ens desvela diversos aspectes del procés creatiu, assumptes de la seua biografia menys coneguts i algunes tècniques emprades en l’escriptura d’aquest seu últim llibre.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

It’s the end of the world

// Patrici Barquín

Eixa frase que forma part del títol d’una meravellosa cançó de R.E.M., també forma part dels profetes post mil·lenni que ja no són vells barbuts, sinó periodistes/presentadors/opinadors de mitjans de comunicació de masses. I contràriament a lo que lis passava als autèntics profetes bíblics, la població encesa no es llença a lapidar als missatgers de la catàstrofe.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Deu anys de ‘Licantropia’

// Artur Quintana i Font

Enguany fa 10 anys de l’aparició d’aquesta gran novel·la d’en Carles Terès. L’obra va ser guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011 ja encetat el quadrienni negre del lapapym/lapaisme triomfant. Se’n va fer una edició de comptats 250 exemplars —les edicions pre-lapapyp/lapaistes solien ser de 1.000 a 1.250 exemplars— amb migrada distribució i escassa publicitat, tal com corresponia a la lingüística-ficció de l’aleshores dominant lapaisme al nostre Govern. Tanmateix, malgrat tots aquests inconvenients, la novel·la ha estat un èxit. El 2003 es reedità a Barcelona i fou finalista del premi Joan Crexells de narrativa a la millor obra editada en català d’aquell mateix any. El 2015 n’aparegué a Saragossa una versió al castellà i se’n projectà també una altra a l’aragonès, que, malauradament, no prosperà.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Guillem Nicolau, un humanista de Maella *

// Artur Quintana

A l’Edat Mitjana els escriptors aragonesos en llengua catalana eren membres de la reialesa –Jaume I, Pere IV, …- o hi estaven molt relacionats. Aquest es el cas d’en Guillem Nicolau, anomenat també lo Rector de Maella. Tot i que la biografia d’en Nicolau presenta força llacunes, com més va més detalls en sabem, que noves recerques als arxius, especialment al Diocesà de Saragossa podrien arredonir. Malgrat que no tenim cap constància documental seua fins el 1366, quan entrà com a ajudant de registre a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós, penso que no és del tot aventurat suposar que en Nicolau havia nascut i mort a l’Aragó.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

De com la Comarca del Matarranya va aconseguir el seu nom*

// Artur Quintana

Temps era temps el Matarranya era un riu de conca tripartida entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià –i segueix sent-ho avui en dia–, la part aragonesa de la qual es trobava inclosa dins de la macrocomarca o regió del Baix Aragó, continuadora d’alguna manera de la malaguanyada província noucentista d’Alcanyís.

I així hauria seguit sent, si no hagués passat el que va passar: resulta que l’any 1959 l’indoeuropeista i romanista Joan Coromines i Vigneaux publicà al volum XXIII de la Revue de Linguistique Romane l’extens article Els noms dels municipis de la Catalunya Aragonesa, reeditat el 1970 a les pàgines 43-141 del segon volum del seu llibre Estudis de toponímia catalana –d’on cito–, on normalitzà els noms de tots els municipis d’aqueix territori que ara coneixem com La Franja –d’Orient per a uns o de Ponent per a uns altres, i del Nord per a uns tercers, podríem afegir–, establint-ne també els límits comarcals amb tot de detall, poble per poble, prenent com a criteri decisiu la llengua i la cultura que s’hi conforma, que en el cas de la Franja és la catalana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

‘Arbàgel’, interpretat pels actors del CFGS de l’Aula de Teatre de Lleida

// Marta Momblant

Dilluns passat 13 de gener, Arbàgel, un revolt de l’amor va tenir la fortuna de fer-se escoltar de viva veu pels alumnes d’interpretació de l’Aula de Teatre de Lleida.

Al bonic i ben ambientat Cafè del Teatre, molt ben atesos pel seu amfitrió Toni Revés qui disposà les tauletes amb espelmes i l’escenari íntimament il·luminat i ben sonoritzat, una munió de lleidatans —distingides i distingits amigues i amics—, s’aplegaren a les set de la tarda per assistir a la presentació de la novel·la premi Guillem Nicolau 2018

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat