Temps de Franja

Written by Josep Espluga on 27 de maig de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Tags: Vinyetes al vent

Trackback from your site.

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Francesc Ricart i Orús, Premi Compromís Cultural d’Òmnium Cultural Anoia

// Redacció

El company Francesc Ricart (Fraga, 1950), col·laborador d’aquesta revista des dels seus inicis (podeu llegir aquí la seua columna No som d’eixe món), ha estat distingit amb el premi a la Trajectòria dels XVI Premis Compromís Cultural d’Òmnium Cultural Anoia. D’aquesta manera es reconeix la seua tasca incansable en el món de l’ensenyament i en la difusió de la llengua catalana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Torna el LAPAO*

//Artur Quintana

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

L’home i el medi ambient*

// José Miguel Gràcia

L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista [Compromiso y Cultura] l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Francesc Serés, flamant director de l’Institut Ramon Llull

// Redacció

El passat 1 de juliol Francesc Serés (Saidí, 1972), s’estrenava com a director de l’Institut Ramon Llull, després de tres anys com a director de l’àrea de creació d’aquesta institució.

L’autor de Saidí (Baix Cinca) i resident a Olot, format en Belles Arts i Antropologia, compta amb una sòlida trajectòria com a escriptor que arrenca amb la trilogia De fems i de marbres (publicada entre 2000 i 2003) i arriba fins a la trepidant novel·la La casa de foc (premi Proa 2020), passant pels contes de La força de la gravetat (2006) (que el va fer mereixedor del Premi Nacional de Literatura 2007)

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat