Temps de Franja

Escrit per Josep Espluga al 27 de maig de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

Facebook

Twitter

Tags: Vinyetes al vent

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Facebook

Twitter

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Un traguinyol de vi pa tot lo camí*

Written by Roberto Albiac on 12 de març de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

Dreitausendeinhundertdreiundneunzig

// Roberto Albiac Balaguer

Des del moment que es va resoldre la confusió Mazarrón/Mazaleón del Ministeri de Cultura al Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) i vam descobrir lo vertader origen massalioner de Soledad Cortés Cubeles —Ravensbrück, n. 27099─, sabem que van ser 145 los veïns de la Franja que van patir aquell infern: 15 de la Ribagorça, 32 de la Llitera, 21 del Baix Cinca, 20 del Baix Matarranya, 42 de l’Alt Matarranya i 15 del Bergantes-Mesquí. La majoria d’ells van passar per Mauthausen-Gusen, un camp de concentració i d’extermini que cada 5 de maig rememore el seu alliberament de l’any 1945.

Facebook

Twitter

llegir-ne més

Columnes

Hospital

//Marina d’Algars

Primera setmana de setembre. L’onze és història: les Torres de New York, la diada, el cop d’Estat a Xile… Quan arriba el temps de tornar a l’escola, faig el meu petit homenatge a Víctor Jara: les seues cançons, el compromís, les tortures i la mort.

Facebook

Twitter

llegir-ne més

Cultura

Un complot polític lliterà, el Canal d’Aragó i Catalunya i un cònsol en terra hostil

// Pep Espluga @esplugatrenc

Ara que ve Sant Jordi és bon moment per a recordar un curiós llibre d’història local publicat l’any passat a la Llitera, que aporta dades i reflexions de molt interès per a la història de la comarca i sobre el funcionament d’aquell món rural del segle XIX. El llibre es titula “Manuel María Coll. Una vida de compromiso entre Binéfar y América”, escrit per Silvia Isábal Mallén i editat per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. L’autora de Binèfar ha publicat ja diversos treballs d’història local, estudis rigorosos i amb molt bona repercussió popular, i actualment és la responsable de publicacions del Centre d’Estudis Lliterans.

Facebook

Twitter

llegir-ne més

Opinió

Carrégalo, l’amic dels masovers*

// Ramón Mur

De menut va fer, entre els masovers, molts amics que sempre va conservar. Tots els dies pujaven a l’escola condeixebles del mas de Mora, del de Sorolla o del de Tinyena, i a la vesprada, després de les classes, enfilaven camí endavant, de tornada a casa, i el xiquet que llavors era José Antonio Carrégalo els acompanyava un parell de quilòmetres per després tornar al trot fins a Mont-roig.

Facebook

Twitter

llegir-ne més

El xapurriau entre xinxetes*

// Ramon Mur

Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?

Facebook

Twitter

llegir-ne més

Territoris

Haurem de tornar a la Festa del Tossino d’Albelda

// Pep Espluga

Va ploure a ratxes tota la nit i el dia va començar tapadot, amb una boira que anava i veniva durant bona part del matí. Però lo rader diumenge de gener del 2020 dC, com cada any des de fa 33, a Albelda es va tornar a celebrar la fabulosa i inenarrable Festa del Tossino. Una festa tan modèlica que fa ràbia i ja no sabem com explicar-la. Però, un any més, ho intentarem.

Tot i que diuen que els preparatius van començar a punta de dia, l’únic que podem constatar és que cap a dos quarts d’onze va arribar a la plaça, puntual, la comitiva del mondongo. El seguici es va instal·lar al mig de la plaça, on ja cremava la foguera, bullia el calder i unes eines ben esmolades esperaven per entrar en acció.

Facebook

Twitter

llegir-ne més

Publicitat