Temps de Franja

Escrit per Josep Espluga al 27 de maig de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

Publicat a Temps de Franja n.141, abril 2019

Twitter

Facebook

Tags: Vinyetes al vent

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

Mort d’un cambrer entranyable i solidari

// Màrio Sasot

Obituari. Ahir es va morir, d’un accident d’allò més estúpid (si és que hi ha causes de morts lúcides o intel·ligents) José María Tomás Gil, el cambrer “de tota la vida” de Casa Emilio de Saragossa, el lloc on solem quedar a sopar regularment des de fa un grapat d’anys una colla de franjolins residents a la capital del regne.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

AC (adés del Confinament) dC (després del Confinament)*

// Patrici Barquín

Grans canvis s’han anunciat amb motiu de la nova era; l’era d.C., és a dir, després del Confinament.
Voldria creure que eixa declaració de propòsit d’esmena és ben real i no forma part d’un simple acte de redempció o promesa vàcua. Una promesa com la que feia quan de petit em castigaven sense poguer eixir i després d’unes poques hores de confinament, tractava de convèncer els meus progenitors de la meua bondat i capacitat pa canviar i actuar d’acord amb les normes que tractaven d’inculcar-me. Òbviament, quan acabava lo castig o s’estovaven i em deixaven marxar abans, com la mula que torna a l’era, oblidava les normes i tornava a fer, bàsicament, lo que m’apetia.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Deu anys de ‘Licantropia’

// Artur Quintana i Font

Enguany fa 10 anys de l’aparició d’aquesta gran novel·la d’en Carles Terès. L’obra va ser guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011 ja encetat el quadrienni negre del lapapym/lapaisme triomfant. Se’n va fer una edició de comptats 250 exemplars —les edicions pre-lapapyp/lapaistes solien ser de 1.000 a 1.250 exemplars— amb migrada distribució i escassa publicitat, tal com corresponia a la lingüística-ficció de l’aleshores dominant lapaisme al nostre Govern. Tanmateix, malgrat tots aquests inconvenients, la novel·la ha estat un èxit. El 2003 es reedità a Barcelona i fou finalista del premi Joan Crexells de narrativa a la millor obra editada en català d’aquell mateix any. El 2015 n’aparegué a Saragossa una versió al castellà i se’n projectà també una altra a l’aragonès, que, malauradament, no prosperà.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Guillem Nicolau, un humanista de Maella *

// Artur Quintana

A l’Edat Mitjana els escriptors aragonesos en llengua catalana eren membres de la reialesa –Jaume I, Pere IV, …- o hi estaven molt relacionats. Aquest es el cas d’en Guillem Nicolau, anomenat també lo Rector de Maella. Tot i que la biografia d’en Nicolau presenta força llacunes, com més va més detalls en sabem, que noves recerques als arxius, especialment al Diocesà de Saragossa podrien arredonir. Malgrat que no tenim cap constància documental seua fins el 1366, quan entrà com a ajudant de registre a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós, penso que no és del tot aventurat suposar que en Nicolau havia nascut i mort a l’Aragó.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

De com la Comarca del Matarranya va aconseguir el seu nom*

// Artur Quintana

Temps era temps el Matarranya era un riu de conca tripartida entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià –i segueix sent-ho avui en dia–, la part aragonesa de la qual es trobava inclosa dins de la macrocomarca o regió del Baix Aragó, continuadora d’alguna manera de la malaguanyada província noucentista d’Alcanyís.

I així hauria seguit sent, si no hagués passat el que va passar: resulta que l’any 1959 l’indoeuropeista i romanista Joan Coromines i Vigneaux publicà al volum XXIII de la Revue de Linguistique Romane l’extens article Els noms dels municipis de la Catalunya Aragonesa, reeditat el 1970 a les pàgines 43-141 del segon volum del seu llibre Estudis de toponímia catalana –d’on cito–, on normalitzà els noms de tots els municipis d’aqueix territori que ara coneixem com La Franja –d’Orient per a uns o de Ponent per a uns altres, i del Nord per a uns tercers, podríem afegir–, establint-ne també els límits comarcals amb tot de detall, poble per poble, prenent com a criteri decisiu la llengua i la cultura que s’hi conforma, que en el cas de la Franja és la catalana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

‘Poema del Ribagorça’

// Glòria Francino

El temps de confinament a causa del Covid-19 mos ha canviat la vida i la celebració de Sant Jordi ha estat diferent, amb tot, la gent ha gaudit de manera íntima la relació amb els llibres i les roses: uns han decorat el seu raconet amb llibres i cartells com si fos una paradeta, els altres han guarnit balcons, altres han pintat postals, quadres, alguns han elaborat roses de paper, de roba…, els que han pogut, han collit roses als jardins, molts han enviat imatges i poemes mitjançant la tecnologia digital i molts han llegit o recitat poemes…

Pel que em pertoca, vaig pensar en un autor de la terra i que havia escrit sobre la nostra comarca, Mossèn Anton Navarro, nascut a Vilaller l’any 1867 i mort a Barcelona al desembre de 1936, assassinat a causa de la Guerra Civil.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat