Temps de Franja

Written by Josep Espluga on 11 de febrer de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Tags: Vinyetes al vent

Trackback from your site.

Comments (1)

Al petit Banlam li han dit que hi ha gent bilingüe a Aragó - La Franja

12 de febrer de 2019 at 08:34 | #

[…] Source: Temps de Franja […]

Reply

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Tal com vam destacar en l’entrevista publicada al número 126 (gener de 2016) de Temps de Franja, Josep Mauri i Gràcia, nascut a Barcelona el 1932, va viure part de la infantesa —de 1936, en esclatar la guerra civil, a 1940— al poble ribagorçà dels seus progenitors, Casserres del Castell. D’aleshores ençà s’ha sentit compromès amb aquesta població ribagorçana, deshabitada de fa dècades.

El 8 de desembre, vam visitar el domicili de Josep Mauri, a Sant Just Desvern, per fer-li lliurament del guardó que els acredita —a ell i al seu fill Francesc— com a mereixedors del Premi Franja Cultura i Territori de 2013 que els atorgà Iniciativa Cultural de la Franja. Es va aprofitar l’avinentesa per fer-li una breu entrevista.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Lo xiquet de la creu*

// Estela Rius

Hasta mitat dècada de 1930, l’Ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües de Nonasp, va tindre la figura de l’ermità: un home o una família que vivie a una casa annexa a l’Ermita i se’n encarregave de cuidar-la.

La matinada del 21 de juliol de 1895, Dionisia Suñer (la dona de l’ermità Marcelino Alfonso) va trobar a la creu que estave tocant la porta de l’entrada de l’Ermita a un xiquet recent nascut a dins d’una canasteta. De matí, Dionisia va anar a Ca la Vila en lo xiquet, per declarar los fets i presentar-lo. Com que ere de pares desconeguts, al registre civil se li va ficar de nom Dionisio (per la dona que l’havie trobat) i d’apellit únic «de Nuestra Señora de Dos Aguas» (pel puesto on havie aparegut).

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Calaceit, refugi d’artistes

// Carles Sancho

‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.

El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Fira de Sant Medardo a Benavarri

// Glòria Francino

Productes gastronòmics I artesanals I de turisme de la Ribagorza Oriental és el que el públic visitant ha pogut trobar a la fira de sant Medardo a Benavarri els dies 1 i 2 de juny.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat