Temps de Franja

Escrit per Josep Espluga al 27 de maig de 2019. Publicat a Vinyetes al vent

Publicat a Temps de Franja n.140, gener 2019

Twitter

Facebook

Tags: Vinyetes al vent

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Profe*

Written by Roberto Albiac on 14 de juliol de 2021

Lo primer camí

La resposta aragonesa

Written by Lluís Rajadell on 13 de setembre de 2019

A fons

Joan Perucho nasqué a Barcelona, al barri de Gràcia, al carrer del Torrent de l’Olla dins d’una família de classe mitjana. La mare era de Medina del Campo i el pare de Guàrdia de Tremp. En aquell mateix carrer tingueren anys a venir el domicili els mequinensans Edmon Vallès i Jesús Moncada. En fer els 18 anys, el 1938, Perucho defensà Barcelona des dels antiaeris del Carmel dels bombardeigs dels sediciosos, i l’any 1939 en poc més d’un mes passà de defensar la República a participar en l’ocupació de la Menorca republicana per part dels nacionals. Això li permeté d’obtenir el carnet d’excombatent que als anys 40 anava molt bé per a obrir portes. Potser d’aquella estada bèl·lica menorquina li va eixir, sense adonar-se’n, el seu gran interès per la cultura bizantina ben present a l’illa.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Sexe i dominació no són les ombres de Grey*

// Natxo Sorolla

50 sombras de Grey va tindre un èxit brutal entre les lectores d’aquí, i va despertar uns quants debats iniciats per ells: com podeu llegir això, si és pornografia i dominació sexual!? Però per què cony va tindre tant d’èxit? La resposta pot ser complicada, per als estudiosos. Però no és gens difícil plantejar la pregunta i buscar la manera de respondre-la: s’agarren los llibres d’èxit i es comparen en les novel·les que no el tenen.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Refrescant el cançoner

// Carles Sancho Meix

El cançoner matarranyenc i franjolí s’ha escoltat i s’ha posat en valor este estiu més que mai a les nostres terres. Les convocatòries culturals que han substituït les festes majors dels pobles a conseqüència de la COVID, han fet possible una major presència de la música tradicional. La presentació del llibre de poemes de l’amic Àngel Villalba L’adéu del cantautor que ha tingut lloc a Calaceit, Maella i Fraga, però també a Barcelona i Saragossa, ha servit perquè el favarol i Joan Artigas, que ha acompanyat al poeta en totes les presentacions, haguen pogut oferir uns concerts on s’ha interpretat un repertori on han sonat molts temes d’arraïl popular.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Guillem Nicolau, un humanista de Maella *

// Artur Quintana

A l’Edat Mitjana els escriptors aragonesos en llengua catalana eren membres de la reialesa –Jaume I, Pere IV, …- o hi estaven molt relacionats. Aquest es el cas d’en Guillem Nicolau, anomenat també lo Rector de Maella. Tot i que la biografia d’en Nicolau presenta força llacunes, com més va més detalls en sabem, que noves recerques als arxius, especialment al Diocesà de Saragossa podrien arredonir. Malgrat que no tenim cap constància documental seua fins el 1366, quan entrà com a ajudant de registre a la cort de la reina Elionor de Sicília, tercera muller del Cerimoniós, penso que no és del tot aventurat suposar que en Nicolau havia nascut i mort a l’Aragó.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

De com la Comarca del Matarranya va aconseguir el seu nom*

// Artur Quintana

Temps era temps el Matarranya era un riu de conca tripartida entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià –i segueix sent-ho avui en dia–, la part aragonesa de la qual es trobava inclosa dins de la macrocomarca o regió del Baix Aragó, continuadora d’alguna manera de la malaguanyada província noucentista d’Alcanyís.

I així hauria seguit sent, si no hagués passat el que va passar: resulta que l’any 1959 l’indoeuropeista i romanista Joan Coromines i Vigneaux publicà al volum XXIII de la Revue de Linguistique Romane l’extens article Els noms dels municipis de la Catalunya Aragonesa, reeditat el 1970 a les pàgines 43-141 del segon volum del seu llibre Estudis de toponímia catalana –d’on cito–, on normalitzà els noms de tots els municipis d’aqueix territori que ara coneixem com La Franja –d’Orient per a uns o de Ponent per a uns altres, i del Nord per a uns tercers, podríem afegir–, establint-ne també els límits comarcals amb tot de detall, poble per poble, prenent com a criteri decisiu la llengua i la cultura que s’hi conforma, que en el cas de la Franja és la catalana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

«Fins i tot els arbres escoltaven»*

Xerrades de les nits d’estiu a Alcampell

// Pep Espluga

“Fins i tot els arbres escoltaven” és un documental enregistrat l’any 2019 en el marc del 10è aniversari de l’Associació de Micropobles de Catalunya, i que pretén motivar un debat sobre les activitats que es poden fer (que s’estan fent!) per a mantindre vius els petits municipis rurals.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat