Temps de Franja

XI Campus de música tradicional EBREFOLK

Escrit per Josep Espluga al 23 de febrer de 2021. Publicat a Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Tags: Vinyetes al vent

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Entre pàginas

3 de març de 2021 at 21:40 | #

[…] VEURE LA VINYETAESPARPILLANT PARAULES […]

Respondre

Deixa un comentari

Vostè ha de ser connectat per publicar un comentari.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

«El Museu Etnològic de Nonasp, un projecte que creix cada any»*

Fundadors del Museu Etnològic de Nonasp

// Merxe Llop

Hipòlit Solé, Mario Rius, José María Ràfales i Daniel Maza són els fundadors de l’associació Amics de Nonasp que fa vint-i-dos anys van emprendre la tasca de crear un Museu Etnològic.
«No podíem imaginar mai on hem arribat, però s’ha de dir que la força, la il·lusió i la passió que tenim per tot el referent a Nonasp i la seua història, fa que tiréssim endavant i ja estem cavil·lant allò que hem de fer per l’any vinent.
»Al final ser conscient o no ser, és mes o menys important, la cosa és que mentre fem lo que fem mos ho passem d’allò més bé, recuperem un munt d’històries abocades a desaparèixer, i la cosa s’ha allargat; com díem abans, ja fa 22 anys i estem en forma. Estem més motivats que mai i aquest mes d’agost hem carregat les bateries al màxim per continuar.»

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Capvespre

// Ramon Sistac

El capvespre és l’horabaixa
i jo m’adormo escrivint
si morís vull que la caixa
no tingui un color distint
del capvespre o l’horabaixa

Penúltima estrofa de la magnífica “Cançó de l’atzar” de Francesc Pi de la Serra. Em va com anell al dit per a introduir un dubte: el capvespre és realment l’horabaixa?

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Severina o la fi de la innocència

// Màrio Sasot

En els darrers anys han sorgit del món editorial espanyol interessants llibres situats en el marc històric de la Guerra Civil, la immediata postguerra i la llarga angúnia del franquisme. Em venen, de sobte, al cap, la saga de novel·les contemporànies de l’Almudena Grandes i, més recentment, l’última obra publicada d’Ignacio Martínez de Pisón, la magnífica Castillos de Fuego.

En ells, el lector pot “visualitzar” i sentir, en viu i en directe, com palpitava la vida de la gent en eixes èpoques a través de personatges ficticis o històrics, on els fets que protagonitzen són contats des de la perspectiva narrativa de la seua contemporaneïtat i la mateixa pertinença espacial i geogràfica.

Tanmateix, en la novel·la La mestra i la bèstia, de la Imma Monsó (Lleida,1959), els fets d’un temps obscur, amerat de foscors i de silencis com van ser els anys 40, 50 i 60 de la dictadura franquista, es van reflectint, molt a poc a poc, al llarg de la novel·la, en la mirada atònita, despistada, de vegades absent i contradictòria de la protagonista, davant una realitat que no aconsegueix abastar, que la supera.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Sant Antoni Abat a Areny, Pont de Montanyana i Sopeira

// Glòria Francino Pinasa

Per fi s’ha tornat a les celebracions pròpies de Sant Antoni al món rural. Sant acompanyat del porquet, molt venerat en el món agrícola i dels animals, sempre ha estat una festivitat d’hivern ben esperada, i més després de dos ans de restriccions a causa de la pandèmia.

A la Ribagorça gairebé a tots els pobles és una festa ben recordada. A Areny van fer la famosa subhasta el dia del sant, 17 de gener, a l’església, després de la missa, o, de vegades, davant la plaça del poble, el Camp, amb molts productes alimentaris elaborats per la gent del poble: pastissos de poma, de xocolata, braços de gitano i altres, crispells, ous, potes de porc, i el corder que donen els que tenen bestiar, algun conill o aus… La gent és molt generosa i tot el que s’arroplega es destina a despeses de l’església. És una festa que reuneix al poble i demostra les ganes de participació de tothom.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat