Terra d’acollida*

// Vicent Pallarés Pascual

El conflicte entre Rússia i Ucraïna ha generat un llarg nombre de persones refugiades, sobretot nens i dones, ja que els homes s’han hagut de quedar al país. En aquest moments la solidaritat internacional és bàsica per sobreposar-se una tragèdia que ja desborda totes les previsions. Una situació difícil d’imaginar en una Europa dels nostres temps.

En un territori on existeixen espais per poder acollir, en un medi rural on la despoblació avança, tenim aquest deure moral amb les persones que fugen de la guerra i la destrucció. Ara és important fer-ho, no sols amb la població d’Ucraïna sinó també les persones que fugen d’altres conflictes. Seria el que voldríem per a nosaltres si ens trobàrem en aquesta situació.

Tot refugiat de guerra té el dret, internacionalment reconegut, d’acollida i asil. Qualsevol persona pot esdevenir, al llarg de la seva vida, un refugiat polític o demandant d’asil. Caldria pensar que moltes persones van patir les conseqüències d’un exili forçat després de la Guerra Civil. Ara caldria organitzar-se en temps difícils per sobreposar-se a la situació. Espais i infraestructura hi ha, ara cal voluntat.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022