Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Aragón TV, la tele de tots?*

Que la invisibilitat del «catalán d’Aragón» a Aragón TV és absoluta no suposa cap novetat, i això des dels seus orígens a finals dels 80, quan la sensibilitat autonòmica de la jove democràcia mirava amb bons ulls les diferències. Des d’allavòrens han passat governs de tots los colors, avenços i retrocessos en la legislació lingüística, retorns de béns eclesiàstics, guerres de banderes…, i la cadena s’ha mantingut impertorbable.

La llista de greuges és llarga. No hi ha hagut cap programa en català, una de les llengües que els seus propis estatuts li manen protegir —fa poc n’ha sorgit un en aragonès, cosa bona—. No s’ha sentit mai en los molts programes que recorren lo territori cap entrevistat contestant en aragonès o en català —ni subtitulant-los—. Tampoc los telenotícies han informat sobre els premiats en qüestió de llengües minoritàries: omissió total sobre la seua concessió i sobre els seus lliuraments, tant los realitzats en petit comitè com són invariablement los premis literaris Guillem Nicolau, ni els organitzats amb gran desplegament protocol·lari i alta presència institucional com és el Desideri Lombarte —i això també val per als corresponents de l’aragonès—. Una recent intervenció trilingüe del diputat Nacho Escartín al parlament d’Aragó lo passat setembre, que va generar gran enrenou, només es va difondre per les xarxes socials. No s’ha informat com cal de la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, un feit de rellevància cultural a la nostra comunitat. Enguany, un editorial d’esta mateixa revista (TdF núm. 149) denunciava la invisibilitat de les minories lingüístiques aragoneses al nostre mitjà públic audiovisual i, sobretot, la inhibició política de qui en fa el control, absents los representants de l’aragonès i del català al seu Consell Assessor i sense demandes dels partits polítics per fer complir el mandat al respecte. En resum, la cadena opta pel silenci, sense directrius clares en esta matèria, ni periodístiques ni normatives ni científiques. Així, fa un mesos una crònica a l’informatiu es va fer ressò d’unes mascaretes escrites en «chapurriau», i fa uns dies, al concurs Atrápame si puedes, van preguntar pel «turolense» que havia guanyat el «XIX Concurse [sic] Lliterari en Aragonés Oriental ‘Roberto G. Bayod’», un certamen convocat per una organització extremista i anticonstitucionalista, que adopta denominacions i criteris paracientífics respecte al català autòcton: arribarà el dia en què enviaran una unitat mòbil a la seua cerimònia de lliurament?

Loli Gimeno, Maella.


*Publicat a Temps de Franja n. 151, abril de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: