Visibilitzar (actuar)*

// Francesc Ricart

A l’ultim TdeF deia que una petita campanya a la xarxa servia «per reivindicar i fer visibles els noms dels nostres pobles…». Avui voldria repicar sobre la necessitat de fer-nos visibles al món. I ja podeu imaginar que no reclamo cap promoció comercial o turística —gens negligibles, val a dir— de les nostres comarques. Ja n’he parlat altres vegades: ens cal fer-nos visibles, que ens vegen que hi som i que hi compten.

Hi he pensat quan aquestes setmanes hi ha hagut notícies d’arreu de l’àmbit lingüístic relacionades amb la llengua i les nostres comarques no hi érem. La més important, la de la Catalunya Nord. Recordem-ho: després de celebrar la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades a França, i per tant de la llengua catalana a la Catalunya Nord, va venir el gerro d’aigua freda d’un recurs que qüestiona i limita les expectatives de l’ensenyament en català. Ara, de la llei, en cau que es pugui fer l’ensenyament en català als centres públics. La reacció ha estat contundent i han estat notícia de primera magnitud les manifestacions a favor del primer text de la llei: a Perpinyà van eixir al carrer milers de persones el 29 de maig en defensa de la llei que ha de permetre fer un pas del tot necessari per al futur de la llengua; també hi va haver manifestacions al País Basc, al Llenguadoc, a Bretanya, a Còrsega. Tot plegat ha tingut un ressò considerable també dels Pirineus en avall entenent que aquesta «lluita» també és la «nostra lluita» i que cal fer-hi costat.

Ja s’entén el que vull dir i el que voldria: la situació del català a ca nostra és gairebé tan delicada com la «del punt» de Salses i semblant a la «del» de Guardamar, és a dir, una situació que es degrada a gran velocitat i, tanmateix, pels nostres verals ningú no piulem, no hi ha notícies, o siga que good news, que tot va molt bé «senyora baronessa».

De la Franja, no hi ha ni denúncies lingüístiques ni per la llengua dels exàmens de la Selectivitat, ni el president de l’autonomia no felicita en català l’equip de futbol que acaba de pujar de categoria (de fet només es preocupa perquè no indultin el presos polítics); en fi, és «ho» que hi ha. Haurem de continuar esperant que isca el nom de Fraga en un concurs de tv3 per saber que som d’eixe món, perquè, si m’ho permeteu, ni la portada de l’últim TdeF —allò de Ruta por la dignidad rural de Teruel— no ajuda a fer visible ni la nostra catalanitat de portes endins.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021