Cap de bou

// Esteve Betrià

Joan Coromines en el seu breu i ben conegut text divulgatiu El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) escrivia que “El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans. Ocupa una posició central en les llengües de la família romànica. En la seva forma actual presenta semblances particulars amb moltes d’elles. És curiós de notar que algú ha anomenat «català dels Alps» el reto-romànic, llengua del Friül i el Sud-est de Suïssa, a causa d’aquestes analogies; i fins és possible de citar algunes frases que són comunes al català amb la més allunyada de les llengües romàniques, el romanès; per exemple foc nou o cap de bou volen dir el mateix en els dos idiomes i es pronuncien si fa no fa igual. Però naturalment res d’això no té més valor que el d’una curiositat; aquests casos accidentals són resultat del caràcter conservador dels dos llenguatges, que de vegades han romàs molt fidels a les formes llatines primitives, i en general es tracta de llengües molt diferents.”
L’observació de Joan Coromines pel que fa a les coincidències lèxiques entre el romanès i el català l’he retrobada en el capítol ‘Un año al servicio de las Brigadas Internacionales como Jefe de Equipo quirúrgico’ del doctor Josep Maria Massons i Esplugas publicat en el volum La sanidad en las Brigadas Internacionales (2006). En concret en una observació lingüística d’un metge romanès feta la primavera de 1937: “Otra persona que se integró en mi equipo fue el doctor Stephan Sinculescu, un médico rumano que quedó admirado de la gran cantidad de palabras comunes al rumano y al catalán. Adquirió un diccionario catalán y me preguntaba continuamente y me hacía ver los resultados que él obtenía. Por ejemplo, acabábamos de pasar una temporada en Cabeza del Buey y me dijo que en rumano se llamaba igual que en catalán –Cap de Bou– y añadió que Cabeza de Buey hinchada se traducía en rumano por “cap de bou unflat”. “Fíjate” añadió “que sólo cambia una letra porque unflat es en catalán inflat”. Y yo le contesté que así se escribía, pero se pronunciaba “unflat”; lo que le satisfizo infinitamente. Era un hombre –mayor que yo– de cabeza y cuerpo grandes y extremidades inferiores tirando a cortas, lo que le daba un aire cómico, pero era un buen observador…”
Sembla que a aquestes dues notes bibliogràfiques de dos atents observadors de les coincidències del lèxic bàsic i patrimonial entre el romanès i el català caldria afegir-ne encara més mots, com ara ‘ou’, ‘fum’, ‘nas’, ‘pruna’, ‘corb’, ‘nap’, etc. Esclar que no cal insistir en què es tracta de dues llengües, allunyades geogràficament però totes dues filles del llatí.
I per acabar aquesta nota vet ací un parell de proverbis romanesos en què la rima es manté en la traducció al català: Nu iese fum fără foc ‘No hi ha fum sense foc’ i Astazi furi un ou, maine furi un bou! ‘Avui furtes un ou, demà furtaràs un bou’.