Mira el muixonet
// Patrici Barquín
Quan era petit i bevent aigua m’escanava sempre hi havia algú al meu costat que em feia eixecar lo cap amb l’excusa de mirar un suposat muixonet que, francament, no vaig saber trobar mai, per més que ficava interès a veure’l.
Dic tot això, perquè sembla ser que mirant al nostre entorn, molts camins, mos veiem escanats per la gran quantitat de desgràcies que, com a societat, ens passen. Sense anar més lluny, recentment hem viscut l’enèsim cas de corrupció política, amb plors inclosos, seguint la corrent d’interpretació Esperanzavsqui, (cada camí entrego més tard la columna) que a algú ha pogut donar la sensació de que formem part d’un poble que ha perdut el senderi. Un poble ple de corrupció, amb un sistema educatiu tan farcit de reformes que més pareixen unes enagües ataconades que unes faldes de mudar; uns índexs de violència masclista que fan tremolar, i així podríem aplenar la revista de despropòsits, però com que de lo que se tracta és de que sigui una revista amb una gran varietat de opinions i articles pararé astí la meua enumeració de desastres.
I passa que, quan estem tant capficats enumerant lo mal que està tot, ens ho empassem tant de pressa, que fa que comencem a tossir, de tal manera, que per un moment creiem que no podrem recobrar l’alè i, allavonces, sempre apareix algú que ens diu:
—Mira el muixonet d’Europa. Mira amunt, ben amunt, als països nòrdics. Aquella gent si que se sap organitzar bé. Mira què bona educació que tenen, mira que quan hi ha un polític amb la més mínima sospita de corrupció dimiteix i s’ha acabat lo bròquil.
I jo, quan me fan això, me passa com a quan era un xiquet que, en los ulls rojos per la tos, fent un esforç sobrehumà, aixecava lo cap i no trobava cap muixonet i allavonces los abaixava desolat. Perquè miro allà dalt i sí, veig un sistema educatiu envejable, una classe política que dimiteix a la mínima sospita, però també veig los índexs més elevats de violència masclista del món, la ultradreta assolint quotes de poder no vistes des dels anys trenta i penso: Realment és tant bo lo sistema educatiu? o potser no hi ha prou amb un bon sistema educatiu?
Bé, també és cert que astí tenim programes de televisió com a “El Gran Hermano”, “El Foraster” o “La Báscula” així que no sé, crec que tot això encara ho hauré d’anar solsint.
Tags: Columnes, Se va solsint
Trackback from your site.
