Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Quan hi ha esperança*

// Marina d’Algars

Fa uns anys, una mestra, companya a la meua escola, venia participacions de loteria de Nadal per a una organització de voluntariat anomenada Telèfon de l’Esperança d’Aragó. Jo li vaig preguntar què era el TEA. Em va dir que era un servei telefònic que atenia des de l’anonimat i la confidencialitat en situació de crisi humana: problemes de solitud, d’estrès, de dubtes davant decisions importants, de pèrdua, fins i tot de situacions extremes com podia ser l’intent de suïcidi. Interessant, una activitat solidària com esta!, vaig pensar mentre anotava el número 976 232 828 per si de cas… I va ocórrer.

Un dia en què la tristor per una pèrdua important s’havia apoderat de la meua ànima, vaig trucar-hi —sense massa confiança, la veritat, i una mica nerviosa també—. La sorpresa va ser quan una persona amb veu agradable, que m’inspirava confiança i transmetia calma, em va acollir a l’altre costat del telèfon mentre mostrava interès per les coses que jo li contava. La seua escolta atenta, empàtica, sense donar-me consells ni opinions, durant el temps que va caldre, aconseguia a poc a poc que m’anés trobant millor d’ànim mentre parlàvem. Aquella conversa a través del telèfon em va donar força per retrobar el sentit a la vida. Freud ja va descobrir el valor sanador de la veu humana i l’escolta atenta. La psicoanàlisi és una teràpia llarga, cara i eficaç. Però ara, no parlem d’això.

Est any és el cinquanta aniversari de la creació del Telèfon de l’Esperança. Sobre el seu fundador, sobre l’origen, la història… no en parlaré perquè es pot buscar a la web on també es poden conèixer les activitats presencials i en línia que s’ofereixen: estratègies psicològiques per a viure en benestar, autoestima, sobre la separació afectiva, etcètera. Vull fer un petit homenatge a les persones anònimes, voluntàries “no especialistes” que han rebut formació per ajudar a través de la paraula amb neutralitat i respecte. I també manifestar el meu suport i agraïment vers esta ONG de voluntariat i acció social. Avui, he parlat sobre el TEA perquè mai se sap, potser algú ho pugui necessitar! Acabo amb el lema que tenen com a bandera: Quan hi ha esperança, tots los problemes són relatius!


*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: