Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

«Pot ser verdat, i no haver passat mai»

// Marina d’Algars

Això die mon pare moltes voltes, especialment quan alguna cosa superava les seues expectatives de sorpresa. Ara que ja no hi és, penso molt en les frases que construïe per interpretar el món. Per què? Perquè cada dia necessito un temps per situar-me, aprendre a viure i buscar la cosa més pareguda a la veritat entre el bombardeig d’informació que mos arriba per les xarxes i els mitjans de comunicació. I com una inspiració en venen les seues sentències i penso: Tenia raó, mon pare!

Avui he après una lliçó a cop d’indagar en solitud sobre el deepfake (lo fàcil que seria dir vídeos manipulats utilitzant intel·ligència artificial). Soc una de les trenta mil persones anònimes que han vist un anunci de cervesa a YouTube (sense comptar els mils i mils que l’han vist a la TV). La persona que parla, a l’anunci, ni és ella (manipulació a partir d’una altra cara, treball increïble per aconseguir el moviment dels llavis, l’expressió…), ni està viva, ni mai va dir les paraules que ixen de la seua boca. No estic en contra de les noves tecnologies, sí en contra de com s’han introduït a les nostres vides sense un codi ètic, polític…

Usar la imatge d’una persona difunta, per a mi, és una profanació. La mort és sagrada. He vist en el muntatge com la transgressió amb finalitat econòmica del món capitalista és aberrant: s’ha traspassat la línia roja, com diuen. Som una peça, un cargol que forma part de l’engranatge d’una maquinària però estam impossibilitats per a conèixer el seu funcionament global i molt menys saber qui és l’amo que la maneja. La dinàmica d’operar del capitalisme actua sense moral. Lo pitjor és que, a banda de moltes altres coses (ja sabem: explotació, discriminació, medi ambient…) ni mos fa més feliços ni contribuïx al nostre creixement personal en un sentit ètic.

La intel·ligència artificial, amb la manipulació de la realitat, fins i tot humana, apel·la els nostres sentiments, mos emociona i aconsegueix el seu objectiu. El problema és que ja mos ham acostumat tant que no sabem si està bé o no: tot s’hi val!

L’anunci, per a mi, és una clonació i una ignomínia. ¿Què diria aquesta dona al fossar des de fa anys i panys si veiés un ser creat artificialment, que és ella, amb la finalitat de llançar un missatge de consum, aprofitant la seua popularitat en l’època que era viva? Mos volen fer creure que les seues paraules, intel·ligents i commovedores (que mai no va dir) són veritables. De fet, ho creiem ja què és ella qui parla amb l’ímpetu i l’expressivitat que la caracteritzava.

Mon pare tenia raó: Pot ser verdat, i no haver passat mai!

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: