Nonasp i jo*

// Esteve Betrià

Us ho confesso, de sempre he sentit admiració per la vila de Nonasp i per les nombroses activitats socials i culturals dels seus fills (i filles). Si bé des de la infantesa el nom de Nonasp —al costat dels de Favara, Maella i, encara el més pròxim, de Faió— formava part del meu imaginari, el primer contacte físic amb aquesta vila, i la seua gent, no va ser fins a l’estiu de 1984 —o, més probablement, la Setmana Santa de 1985— quan amb una motxilla i un sac de dormir em vaig plantar al bell mig de Nonasp amb la intenció d’aplegar textos de la literatura popular. Per fortuna, totalment desorientat, vaig coincidir amb un noi a qui vaig demanar si coneixia un racó on estendre el meu sac; aquest noi, una mica més jove, em va convidar a passar la nit a ca seua; i així ho vaig fer. Aquell noi era Màrio Rius Roc.

D’aleshores ençà he freqüentat la vila de Nonasp —no tant com hauria volgut—, de la qual m’ha arribat les revistes locals Lo Portal —a partir de febrer de 1984— i L’Eixam —a partir de 1997— i algunes monografies com ara Vint anys del Museu Etnològic / Vint històries nonaspines (2018), Històries de la nostra gent (2020), …

Em cal afegir que l’any passat es commemorà el 25è aniversari de la creació de l’Associació Amics de Nonasp, en què a més d’en Màrio Rius, i sa filla Estela Rius Ferrer, destaquen altres activistes culturals nonaspins com ara JMa Ràfales, Daniel Maza i Hipòlit Solé.

Una última nota que no voldria oblidar, a propòsit del topònim Almenasp, on s’observa una primera síl·laba ‘Al’ que recorda topònims lliterans —Alcampell, Albelda, Altoricó,…— i segrianencs —Almatret, Alcarràs, Alfarràs, Almacelles,…—; una segona síl·laba ‘me’, que parteix de la vila de Mequinensa; i, esclar, la darrera remet a la segona síl·laba del topònim Nonasp.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022