Temps de Franja

Ho havia de dir

//Francesc Ricart

No vull passar per ser un presumptuós, però em sembla que els qui m’heu llegit ja em coneixeu i sabeu com respiro. I, tanmateix, vull deixar constància de la meua adhesió al Procés per la Independència de Catalunya i al Referèndum de l’1 d’octubre que hi ha convocat.

Quan em decideixo a escriure aquest article falten 15 dies per a l’1-O. El que passarà és d’una importància cabdal per a Catalunya, és clar, i per a Espanya, no cal dir, i també ho serà per a la Franja. Això ja ho he escrit més d’un camí, però hi torno. Abans de continuar, deixeu-me recordar les coses esdevingudes els últims dies. Quan acabo l’article, ja som a 26 de setembre, dos dies després de l’acte de Saragossa on càrrecs electes de partits convocats per Podemos es van quedar assetjats en el local per centenars de persones, sense poder-ne eixir en no tenir la protecció de la policia perquè no se’n disposava a Saragossa; tota la tropa, diuen «ells mateixos», és a Catalunya a tancar webs, buscar paperetes i urnes i a fer estada en vaixells al ports de Barcelona i Tarragona… Fantàstic!

En aquest lapse de temps, el govern de Rajoy, recolzat en Ciudadanos i amb el vergonyant acompanyament del PSOE ha aplicat un autèntic estat d’excepció a Catalunya a partir de l’entrada a mitjans de comunicació, censura de correspondència, ocupació de Departaments de la Generalitat i detencions de càrrecs polítics! I ara amb la intervenció dels Mossos d’esquadra, una mesura més que «completa» per la porta del darrere l’aplicació del temut article 155 que anul·la l’autonomia catalana. Una barrabassada a l’estat de dret! Com es paeix això en el segle XXI a aquesta part d’Occident?

Doncs, bé, manifesto que una República Catalana ha de ser una gran notícia fins i tot per a Espanya perquè tindrà l’oportunitat de superar els dèficits de la mitificada transició política i afrontar el futur des d’una necessària regeneració democràtica. I per a la Franja jo també tinc l’esperança d’uns efectes positius ni que siga per l’efecte de simpatia que es produeix sempre quan el territori veí assoleix una situació d’èxit. En tot cas, segur que no cal patir per les relacions econòmiques i sanitàries de les nostres comarques amb Catalunya. I estic convençut que els dubtes de l’alcalde Chauvell, del Campell, recollits fa poc a La Vanguardia, sobre el futur del reg compartit amb les terres veïnes o la gestió de la fruita s’esvairan i tindran una situació de continuïtat favorable per a tothom.

… sóc conscient que el Referèndum pot no reeixir, sí, i aleshores què? Doncs que hi perdrem tots. Catalunya, que continuarà buscant la sortida a la sobirania, perquè això ja no té camí de retorn, és conscient que rebrà de valent de l’Estat. I la Franja? Segur que no n’eixirà gaire ben parada. Recordem que la situació econòmica de l’Estat espanyol és de fallida tècnica i el panorama en el futur pròxim és d’una gran incertesa i foscor. La incertesa i foscor que Catalunya vol esvair amb la Independència.

Aquests dies, com a fragatí, tinc enveja dels nostres pobles veïns, Alcarràs i Seròs, que poden estar orgullosos dels seus alcaldes que hauran hagut d’anar a declarar davant els jutges, horror!, perquè compleixen el mandat del Parlament de voler facilitar als seus conciutadans l’exercici de la democràcia votant en el Referèndum de l’1-O. Enveja.

(Foto: Ministerio del Interior)
Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Avatar

    Júlia Laforga Casanovas

    |

    Del tot d’acord amb tu Francesc. Jo no ho hauria expressat millor

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)