Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Fascisme versus feixisme*

// Esteve Betrià

En alguna ocasió ja m’he manifestat a propòsit de l’ús que fan els parlants catalans d’alguns mots amb formes allunyades de les que trobem en la resta de llengües occidentals, com és el cas de ‘masclisme’ versus ‘matxisme’. Al meu entendre, una cosa semblant passa amb el mot d’origen italià fascismo, —adaptat a gairebé totes les llengües com a fascisme (esclar, amb multiples variants ortogràfiques i fonètiques)—, mentre que en català la grafia d’aquest mot que s’ha generalizat és feixisme, si més no en els àmbits més formals.

Si en italià se’n diu fascio, al que en català díem feix, cal pensar que si del fascio ix el ‘fascismo’ italià, del català, per raons etimològiques ha d’eixir el feixisme, però vet ací que així ens allunyem, si més no formalment. de les solucions adoptades per la resta de llengües d’arreu; perquè tot i que en castellà un fascio (di legna) de l’italià siga un haz (de leña), o en portuguès un feixe (de lenha) o en francès un fagot (de bois) i en català un feix (de llenya), les llengües romàniques —tret del català— no fan d’etimologistes de saló i empren ‘fascismo/fascisme’ (i variants ortogràfiques i fonètiques).

Potser és l’hora —si volem una llengua sense excessives servituds— de seguir el model seguit per la resta de llengües europees i així adaptar formalment els mots macho i machismo espanyols (i portuguesos) i el fascismo italià (i castellà, portuguès, etc.), o fascisme (francès, etc.) al català i, per tant, recollir en els nostres diccionaris les formes ‘matxo’/’matxisme’ i ‘fascisme’, amb un significat semblant al que trobem als diccionaris de la resta de llengües europees.

I per últim una nota al marge, o no. Com bé se sap, el mestre Pompeu Fabra en la polèmica sorgida en el moment d’adaptar al català els neologismes de caràcter científic d’origen grecollatí, es va decantar per les solucions gràfiques coincidents amb les que feien la resta de llengües europees, encara que sovint –força sovint– les formes fossen coincidents, si més no en part, amb les adaptacions fetes al castellà. Així doncs, i en resum i sense gaires escrúpols lingüístics i etimològics: Visca ‘matxisme’ i ‘fascisme’… en català! Però, és clar, només com a mots propis del diccionari general de la llengua.


*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021

Tags: ,

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: