Gran Recapte 2018

Escapulari

// Ramon Sistac

Confesso que he triat la paraula amb el procediment més atzarós possible. Podria haver escollit de la mateixa manera “escolapi”, o “estuari” , però això —els camins del subconscient són inescrutables— és el primer que m’ha vingut al cap. És curiós, perquè als que tenim una certa edat, i formació nacionalcatòlica, ens ve a la memòria un bocinet de tela o xapa lligat amb unes cintes i amb la imatge del Sagrat Cor o la Mare de Déu o algun sant de categoria. Però l’escapulari, en origen, no és ben bé açò. Es tracta més aviat d’una vesta que portaven els frares d’alguns ordes religiosos sobre les espatlles, passat pel cap i penjant pel davant i el darrere del pit i l’esquena (SCAPULA en llatí vol dir espatlla). El diccionari Alcover-Moll documenta també, a Sant Feliu de Guíxols, una sorprenent (i molt pràctica) extensió del seu significat: “Cadascun dels trossos de drap que es fan servir per agafar les olles, cassoles i altres atuells de cuina en haver-los de treure del fogó”. Deixant de banda esta darrera curiositat, la versió de la meua infantesa era, doncs, una evolució minimalista de la vesta religiosa, i devia tindre capacitats protectores molt poderoses: estic segur que és gràcies al seu ús que no he eixit encara més tarat del que ja soc de natura.

Una versió específica i encara molt més pràctica de l’escapulari és el detente bala, que portava esta inscripció i es col·locava sobre el pit, a l’alçada del cor, i, com el seu nom indica, protegia el seu portador de les bales de l’enemic. Pareix que té el seu origen a les guerres carlines i fou molt popular entre requetès i falangistes durant la guerra del 36 al 39. Els venien els capellans entre la tropa i els va servir, almenys a alguns, per a traure’s un bon sobresou. Segons s’explica, però, el disseny era francament (mai millor dit) millorable: els ribassos i les fosses van restar plens de “facciosos” que el portaven amb algun defecte de fabricació o no se n’havien llegit prou bé les instruccions.

És un fet que avui en dia han caigut en desús. Per bé que una senzilla cerca a Internet ens pot oferir sorpreses al respecte. He vist fotografies de soldats actuals de l’exèrcit espanyol exhibint amb orgull el seu detente bala, segurament molt més efectiu, barat, reciclable, elegant, lleuger i transpirable que les armilles a l’ús… Fins i tot he trobat notícia d’un acte protocol·lari de lliurament de l’invent en qüestió a soldats i legionaris que participen en missions a l’exterior. Pel que fa a mi, previsor com soc, quan tornaré a anar de manifestació me’n posaré un a cada vidre de les ulleres, pel que puga passar.

 



Escapulari blau de la Immaculada Concepció 
de la col·lecció digital de la Universitat 
de Dayton Libraries. /  Nichole Rustad (CC)

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: