El plaer d’escriure amb ploma

// Marina d’Algars

El plaer d’escriure amb llapis o ploma sobre un full en blanc no ha trobat cap substitut ni a l’ordinador al mòbil o les tauletes. Els avantatges d’utilitzar qualsevol d’aquestes eines és evident: rapidesa, arxivar documents, correcció i modificació del text escrit, possibilitat de compartir de manera immediata i sense distàncies la informació, accés a eines de la xarxa importants per al procés d’escriptura i d’altres.

Segons Piaget, l’adaptació és una característica de la intel·ligència, i quan aquesta adaptació comporta millores i avançament seria ximpleria no posar-se al nivell de les circumstàncies. Però una cosa és la utilització de les nous instruments per comunicar-nos, conèixer el món, escriure, i una altra és el plaer.

El plaer sempre és una qüestió personal, ja l’Hedonisme i els texts antics d’Epicuri, per exemple, defineixen el plaer com una font de felicitat, un sentit de l’existència amb un criteri moral. Hi ha petits plaers que fan la vida molt agradable: el primer glop d’una copa de cervesa ben fresca, les ocurrències dels xiquets quan et fan preguntes insòlites, l’olor de la magdalena del forn del poble, l’aroma d’un cafè a la matinada… Però hi ha un plaer sublim: el plaer que senten els infants quan agafen un llapis o un retolador i se senten creadors d’històries, d’imatges, o simplement quan tracen ratlles, siluetes, esbossos de dibuixos en full en blanc. Cap cosa els distreu, de vegades volen compartir aquest plaer i ens mostren allò que han creat. La importància que donen a les seues obres és immensa: les regalen, les volen guardar o exhibir.

La ploma i la llibreta són insubstituïbles en l’aventura d’escriure amb plaer. Al principi, el misteri, la por, no hi ha inspiració, un buit. I tot seguit, les paraules, que van i venen al seu gust, lliures, quan ja no s’hi pot posar fre perquè s’han fet les propietàries del text. Escriure amb llapis o ploma en els fulls d’una llibreta és un dels petits plaers insuperable; potser és el record inconscient de la xiqueta que dorm en mi, i mai no m’abandona.

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags: ,

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: