Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Cabòries primaverals*

// Patrici Barquín

Un canvi tan radical com sobtat al paisatge i tot pareix explotar en una festa de colors. Les armelleres han estat les primeres en unflar los borrons i fer-los petar, d’un dia pel l’altre, com si fossin los coets de serpentines d’una festa infantil d’aniversari. També han eubert les flors, com euria los ulls Pola Negri, los mullarerers i les nectarines, pintant lo paisatge, com si fossin artistes puntillistes que venen de carregar la paleta de colors, de tots los tons de rosa possibles. Per la seua part, les pruneres, més modestes, s’han limitat a tintar tot de blanc llampant, il·luminant los dies de sol i carregant l’aire d’olors de nèctar i mel que fan embogir a abelles i borinots que ballen agraïts de viure.

Los cirerers són los mes tímids, per això són los raders a ensenyar les seues flors. Sembla que lis cal una mica de confiança, una mica d’anar veient lo que fan los altres col·legues arrelats a la terra, adés de decidir-se a llençar les seues flors al món i desfermar un autèntic èxtasi d’aromes que ens recordarà que és «Le Temps des cerises».

Sonen sirenes. Avions eixordadors sobrevolen la nostra terra. Cauen bombes i obusos mentre les sirenes criden i mirem de trobar un amagatall segur. Tot lo dia se veuen llargues cues de cotxes que no avancen per la carretera. A les vores, com si fossem formigues, formem una interminable ringlera de despulles humanes que caminem desnortades i carregades en les poques pertinences que creiem útils o impossibles de deixar abandonades a la seua sort. Mentre ens diuen que a un país llunyà hi ha una ministra que ha dit que enviarà armes a la nostra terra. Totes les formigues de la carretera quedem terroritzades. Lo que sobra astí són armes. I mentre caminem arrossegant los peus somiem en una primavera agon los soldats deserten i s’abracin plorant, mentre persones obreres de tot lo món dixen d’escoltar ministres i poca-soltes i declaren la vaga general indefinida fins que tota eixa bogeria pare i juntes anem solsint «Le temps des cireses».


*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: