Alarma per MILF

// Patrici Barquín

Ja fa un temps que em va passar, que vaig rebre una trucada d’aquelles, diguem, inoportunes i, sobretot, desafortunades. La qüestió é que una veu harmoniosa i educada, però alhora alarmada i preocupada, em volia advertir de que al meu carrer, raderament, s’havien produït un seguit de robatoris. Jo, en la meua inseguretat que em caracteritza, vaig apartar la cortina i mirar a través de la finestra per a comprovar que no ens havíem traslladat a una megalòpolis d’aquelles que expliquen estan tan plenes de perills com de misèria. Però no, estava al meu carrer de sempre, al meu poble de sempre, envoltat de les cases de sempre agon vivien los veïns de sempre. Així que, tot farfallós, vaig xiuxiuejar un no ho crec. La veu en notar los meus dubtes és va créixer i va cridar amb pànic sinó havia llegit les notícies sobre los robatoris al meu carrer i que m’oferia una alarma a un mòdic preu i que patatim, patatam.

—Mira, no en calen de notícies astí. Tenim la millor agència mai vista i de gratis. Tant si vols com si no, t’explica l’actualitat. Això sí, de proximitat, res d’alta política, ni famosos de quatre rals. Així que, si hagués hagut un robatori, per petit que fos, ja estaria al cas.— i vaig penjar.

Recentment, ha passat que alguna mena d’algoritme d’eixos de la internet, haurà detectat que soc un home carregat de testosterona o bé que em cal alguna espenta per a que em pugi, la testosterona; no ho sé del cert. El cas es que de sobte, l’ordinador, em va carregar un “banner” agon anunciaven que “dones madures del teu carrer volen tenir sexe en tu”. Ràpidament em van venir a la ment un seguit d’imatges inapropiades i vaig tornar a córrer la maleïda cortina per a continuar veient que no vivia a un carrer d’aquells que diuen que hi ha a algun puesto, agon la lascívia i la vida lleugera corren despullades pel carrer demanant mambo. I no, estava al carrer de sempre, al poble de sempre, envoltat de la gent de sempre i les dones madures de sempre que no sé si volen sexe, ni és un tema que tinguem inclòs a les nostres agendes pa tractar-lo en un futur a curt ni a mig termini. Vaig tornar a mirar a l’ordinador i ja s’havien carregat les fotos d’unes dones madures, neumàtiques, que vaig tancar i bloquejar en un somriure carregat d’estupefacció.

Ja ho sabia, però eixes situacions em reafirmen que qui pensa les campanyes publicitàries, qui programa allò que en diuen intel·ligències artificials o algoritmes, inclús allò que ens conten a les notícies o allò que diuen los professionals de la política, està molt allunyat de les nostres realitats quotidianes, si més no de la realitat lligada a la ruralitat, perquè als pobles tenim la sort de que ens coneixem tots i això ens fa o ens hauria de fer més difícils d’enganyar en sopars de duro. Però clar, tot això encara ho hem d’anar solsint.