Vinyetes al vent » Temps de Franja

Gran Recapte 2018

Chelats Sarrate

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 29 de gener de 2020. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading No Comments

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 22 de novembre de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading No Comments

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 21 de novembre de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 27 de maig de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading No Comments

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 27 de maig de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Publicat a Temps de Franja n.141, abril 2019

Continue Reading

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 27 de maig de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Publicat a Temps de Franja n.140, gener 2019

Continue Reading No Comments

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 11 de febrer de 2019. Posted in Vinyetes al vent

Continue Reading 1 Comment

Vinyetes al vent

Written by Josep Espluga on 27 de desembre de 2018. Posted in Vinyetes al vent

Publicat a Temps de Franja n. 139, novembre 2018

Continue Reading 1 Comment

1
2

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Trucades imprevistes*

Trucades imprevistes*

// Carles Terès

Era fosc, no recordo l’hora, ni el dia, ni tan sols el mes. El telèfon va sonar i la veu afable d’en Galan em va convidar a participar en un nou projecte amb els meus escrits. Jo em trobava desbordat de feina i, a més, cada cinc setmanes suava sang per confegir un ‘Viles i gents’ potable. El columnisme havia estat per a mi un bany de realitat respecte al que significava escriure. No vaig veure’m en cor de comprometre-m’hi.

Vet aquí, però, que 32 números més tard, el desembre de 2003, en Miquel Blanc em passava el testimoni de la seua columna. Així va començar la meua relació seriosa amb aquesta revista, amb la pretensió d’esmolar paraules amb la mateixa traça com havia esmolat eines de tall sota el mestratge de mon pare.

Columnes

Cap de bou

// Esteve Betrià

Joan Coromines en el seu breu i ben conegut text divulgatiu El que s’ha de saber de la llengua catalana (1954) escrivia que “El català és una llengua romànica, resultant de l’evolució local del llatí parlat en el país en temps dels romans.

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

Opinió

L’home i el medi ambient*

L’home i el medi ambient*

// José Miguel Gràcia

L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista [Compromiso y Cultura] l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.

Avança l’ocupació

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Territoris

La UIMP organitza un curs a Benavarri sobre la maternitat i paternitat de les persones amb discapacitat

La UIMP organitza un curs a Benavarri sobre la maternitat i paternitat de les persones amb discapacitat

// Màrio Sasot

El món de la discapacitat física o intel·lectual ha canviat molt a Espanya durant les darreres dècades. De estar tancats a casa, amb una situació d’invisibilitat social absoluta durant l’ominosa postguerra franquista han arribat a obrir-se pas davant les dificultats i la incomprensió de certs sectors fins aconseguir una integració en el món educatiu social i laboral i, en molts casos una vida autònoma i independent de les seues famílies i… la possibilitat de formar ells mateixos una família?

Publicitat

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

TERMES Y CONDICIONS D’ÚS

POLÍTICA DE PRIVACITAT

POLÍTICA DE COOKIES

Amb la col·laboració de: